El ‘vacunagate’ de l’Argentina plana sobre el seu president

> L’oposició carrega contra Fernández per la vacunació de 70 persones pròximes al Govern i un fiscal ha obert una investigació

El president de l’Argentina, Alberto Fernández, passa potser el pitjor moment del seu mandat per la pandèmia i l’enfonsament més gran de l’economia. Com si fos una pluja radioactiva, la vacunació preferencial d’almenys 70 persones, bona part d’ells funcionaris i familiars, ha tingut un efecte corrosiu sobre el seu Govern i l’ha obligat a destituir Ginés González García, l’home que va fer ressorgir de les cendres el Ministeri de Salut, que havia sigut degradat a secretaria sota l’Administració anterior de Mauricio Macri. L’Argentina s’acosta als 52.000 morts per Covid-19. Els contagiats són més de dos milions. En aquest context ha explotat el vacunatori vip o vacunagate, que ha escampat una onada d’indignació social.

Al gener, el Govern va assegurar que ja tenia garantida la provisió de 51 milions de dosis de vacunes. La immunització dels ciutadans és el principal capital que té el peronisme de cara a les eleccions parlamentàries d’octubre. Fins ara, unes 520.000 persones han rebut la primera dosi de la vacuna Sputnik V, de la qual queda la meitat del primer carregament per utilitzar. S’espera que Rússia hi enviï 30 milions d’unitats més.

En un laboratori de Buenos Aires es produeix la vacuna d’AstraZeneca-Oxford. Es preveu fabricar-ne 150 milions de dosis que s’han d’envasar a Mèxic i, una part d’aquesta quantitat, retornar al país. Alhora, l’Argentina espera rebre dos milions de vacunes com a beneficiària del mecanisme Covax de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i inocular ben aviat mig milió de persones amb la xinesa Sinopharm.

El vacunagate ha esquitxat un full de ruta que es presentava com a virtuós. La nova ministra de Salut, Carla Vizzotti, ha promès una estricta transparència en els mecanismes d’immunització. Si bé una recent enquesta dona compte que un 68% dels entrevistats ha recolzat la manera en què Fernández enfronta l’escàndol, el perjudici polític està lluny de guarir-se. L’expresident de dretes Mauricio Macri ha fet una crida als seus seguidors perquè es manifestin demà «per la indignació que provoca que l’oligarquia K [kirchnerista] s’apropiï de la vacuna».

Un fiscal s’ha posat a investigar el cas i Fernández s’ha mostrat indignat: «Detesto els privilegis; no els exerceixo ni me’n valc. Però demano als fiscals i als jutges que acabin amb les pallassades. [...] No es poden construir delictes graciosament».

El president ha recordat als fiscals que «tenen molts delictes per investigar», i ha enumerat «el negoci dels peatges [a les carreteres] de Macri, i el terrible i lamentable endeutament que l’Argentina va viure, que va ser un negoci per als amics del poder». Al seu torn ha demanat a l’oposició tractar «amb serietat» el tema de les vacunes. No ha passat per alt, en aquest sentit, que els seus adversaris deien fins fa poc que l’Sputnik V era «verí».

L’exmandatari Mauricio Macri convoca per demà una manifestació de protesta

Condemna a un empresari

El tema de la justícia no és poc important en aquesta Argentina partida en dos. Un jutge acaba de condemnar a 12 anys de presó Lázaro Báez, un empresari lligat a l’extint Néstor Kirchner, per blanquejar actius milionaris quan era contractista de l’Estat. La sentència és vista per sectors del Govern com un cas clar de politització dels tribunals, entre altres coses perquè no es van aportar proves d’il·lícits que, amb un objectiu de més abast, busquen involucrar l’actual vicepresidenta, Cristina Fernández de Kirchner.

n