Ponts de diàleg

Lena González BARCELONA

Potser caldria fer un plantejament profund de com afecta en la societat el fet que cada vegada que arriba un govern, el primer que fa és una reforma de la llei educativa anterior. Sigui com sigui, entre els uns i els altres s’han anat carregant a poc a poc la filosofia, la literatura, la música i l’ètica. ¿Per a què, veritat? Si en els temps que corren res d’això és necessari, ¿per a què llegir els clàssics?, ¿per a què volem l’esperit crític, el pensar per un mateix que fomenten filosofia i ètica?, ¿per a què necessitem la sensibilitat de la música si ja tenim la tecnologia?

Segurament amb més governants cultivats en aquestes matèries, alguna cosa canviaria. Perquè el que sobren són tuitaires, tertulians i youtubers. Només cal sentir-los en els Parlaments, tant l’estatal com els autonòmics, per veure el nivell que hi ha; insults, atacs personals, falta de respecte i d’entesa, incoherències, sectarisme i comentaris masclistes, racistes o homòfobs.

El que potser no s’han parat a pensar és que la baixa qualitat educativa que ells fomenten, sumada a l’il·lustre exemple que ells ens donen, més la greu situació sanitària, econòmica i social donen lloc a una societat que ara mateix està tan trasbalsada, tan perduda i tan polaritzada que anar cap a l’abisme és més que una possibilitat, i els temps de pau es poden convertir en un mer record. ¿Es poden asseure a dialogar i intentar reconduir i reconstruir tot el que s’ha ensorrat? Està dins de les seves obligacions. Serà que bastir ponts només és per als filòsofs.

n