Sí que som una democràcia

Álex Sánchez ARROYOMOLINOS (MADRID)

Desgraciadament, en els últims temps no tenim gaire sort amb el nivell temàtic i discursiu que domina la nostra societat espanyola. La veritat que no tinc idea de quines seran les causes que molts semblen establir: la classe política, les voltes amb l’educació obligatòria, la joventut desinteressada, els interessos partidistes i altres explicacions en forma de clau per justificar aquest fenomen. M’incita a l’escriptura la carta Democràcia plena, o no, d’Óscar Iglesias, publicada en aquest diari. Tal com el mateix diari proposa, aquestes cartes són per generar debat, i bé que l’han provocat. A l’autor d’aquesta carta jo li vull preguntar: ¿Què és una democràcia real? Perquè amb la simplificació d’arguments exposats no es podia comprendre què volia dir.

Partint de la base que estic a favor de modificacions en la llei mordassa, de manera que no pugui ser utilitzada per coartar la llibertat d’expressió, dir que empresonen un raper per anomenar lladre al Rei és mentida (es pot consultar la sentència a les xarxes socials) o no afegir que els dos policies de Linares estan empresonats i sense fiança és no explicar tota la veritat. Són només uns exemples.

No hi ha espai aquí per realitzar una reflexió profunda sobre el tema, però fatiga la simplificació sobre certes idees amb semblants expressions i arguments. I potser sí que hi hagi certa responsabilitat en aquests polítics que simplifiquen els missatges. Però això no eludeix la responsabilitat individual de qüestionar-se el que un escolta. Més que donarli raons o arguments de quin és el nivell democràtic a Espanya, jo convidaria l’autor, i molts d’altres, polítics inclosos, a viure (i no em refereixo a anar de vacances dues setmanes) en alguns països de l’Àfrica i l’Orient Mitjà on he tingut la sort de viure. I on, com alguns deuen estar pensant, no hi ha democràcia, ni real... bé, en alguns sí fictícia.

En fi, no hi haurà democràcia perfecta, però és que molts no saben el que tenen.