El caçador de

Hihauriad’haveruncartellalaparet: «Pari’s i miri cap amunt». Els transeünts passen de llarg amb més indiferènciaqueVictoriaAbrildavant d’un pack de vacunes. Si fessin una ullada per Instagram, desitjarien moure el coll amb la facilitat de la nenad’Elexorcista.Mirarcapamunts’ha convertitenunhashtagviral:#lookup.

Aquest és el passatge de Sert. Un racó on quedar amb el mòbil desenfundat. «Té un bon lookup», et xiva en Roc. És l’única persona al voltant que no camina mirant el mòbil. Pot estar 20 minuts petrificat davant una façana. Algun mosso enutjat l’ha portat a comissaria.

Roc Isern, 47 anys. Fa fotos amb més compulsió que el Perseverance a Mart. És arquitecte tècnic, però té més de 200.000 seguidors a Instagram. Veterà influencer de l’arquitectura. «Això diuen –s’encongeix d’espatlles–, però tampoc és que m’agradi aquesta paraula». Fa gairebé una dècada que surt per la ciutat a caçar façanes. «En aquell temps ni per un moment em podia imaginar que representaria la meva vida», recorda ara. Els seus mosaics de fotos han aparegut fins i tot a The Guardian.

Hi ha qui els anomena «arquiinfluencers». Arquitectes influencers. Dulceidas que presumeixen més de rectes que de corbes. Fa temps que els edificis desperten admiració fan. Només el hashtag

#architecture acumula més de 144 milions de publicacions a Instagram.

En Roc es va estrenar en aquesta xarxa quan Bárcenas ni tan sols havia començat a descobrir el pastís. «Provaré què és», va pensar. Però no viatjava, acabava de ser pare. «¿Per què no surto per Barcelona a fer fotos?», se li va acudir. Una raresa per aquella època. Va obrir un compte: @stoptheroc. I va començar a penjar fotos amb les quals venien ganes d’agafar torticoli. Postureig arquitectònic. Sí, ell també s’arrossega per terra per aconseguir LA foto. Al veure el seu Instagram, un es pregunta si viu a la mateixa ciutat.

Un dia va començar a veure façanes per la xarxa. «¿Com fan aquestes fotos? –es va preguntar. Em vaig quedar enganxat quan vaig anar descobrint la tècnica», recorda. Existeix el hashtag, és clar: #straightfacade. Les façanes apareixen perfectament perpendiculars, com si les fes Superman de passeig. «Això dona per a molt», va pensar. I va obrir un altre compte: @barcelonafacades.

En Roc es va convertir en caçador de façanes. «Es pot dir que sí», somriu ell. Ja en deu haver capturat mig miler. Fins i tot hi ha desconeguts que el conviden a fotografiar-les des de les seves cases. Tampoc li fa falta. A la majoria de les seves captures els ha llançat el llaç a peu de carrer. ¿El secret? «Edició», esbufega. No l’amaga. «La intenció no és reflectir la realitat. Instagram és un joc».

¿Què tenen d’addictives les façanes? «És com tenir un àlbum de cromos amb textures –compara–. Qualsevol façana pot tenir un potencial si la descontextualitzes i la poses al costat d’una altra».

No són preses fàcils, no. En Roc ja parla amb deix de caçador escarmentat. «Hi ha feina». ¿Obstacles? Fanals, arbres, sobretot. «Ara a l’hivern, amb menys fulles, és més fàcil». Consell per a neòfits: «Posar-te perfectament centrat –detalla–, intentar que tot sigui el més perpendicular i paral·lel entre si, i el que no puguis, després ho resols via software».

Entre els dos comptes, en Roc suma més de 200.000 seguidors. Això significa que fa anys que li truquen marques i agències de turisme. L’han convidat a la Xina, Noruega, Suïssa, Milà, Nova York. Et fas autònom, riu ell, i ja no saps què marcar a la casella de professió. «T’has de posar com altres», afegeix.

A hores d’ara, en Roc localitza edificis instagramejables amb més rapidesa que Rastreator buscant assegurances. «Gairebé no me’n queden», diu. Però en continua trobant. «Fa poc –descobreix– he visitat un lloc increïble: la Casa Corberó, a Esplugues. És una joia». ¿El racó que acumula més m’agrada al seu Instagram? La Casa Pàdua.

La postura estàndard de 1r d’influencer aquí és el contrapicat. Són les fotos que denominen «look up». La placeta Milans és ja una icona. ¿Les més inesperades? La del Palau de la Virreina –fa memòria en Roc– i la de la biblioteca del Dipòsit de les Aigües de la UPF.

Altres espècimens arquitectònics en recerca i captura són les escales de cargol. Evitar ascensors és un hobby internacional. Fa temps que els hashtags clamen que el món necessita més escales de cargol: #worldneedsmorespiralstaircases. Les més curioses: les de l’Ohla Eixample, de vermellneó psicodèlic. No saps si puges escales o estàs tenint una pujada discotequera.

Hi ha moral amb clic: «Fer cultura de les ciutats –resumeix en Roc–. I apreciar el que tenim».

n