Terror de baixa intensitat

‘Mi corazón no late si no me lo dices’

Jonathan Cuartas (24/2/21 - M+) HHHH

Il títol recorda el de De tant bategar se m’ha parat el cor. Però aquest excel·lent film de Jacques Audiard era un drama amb rerefons criminal, i el de Jonathan Cuartas, també excel·lent, n’és una interessant relectura vampírica. Recompensada amb el premi a la millor pel·lícula a la secció Noves Visions de l’últim festival de Sitges, Mi corazón no late si no se lo dices planteja una història estranya i inquietant en termes lo fi i low cost: terror de baixa intensitat i de baix pressupost. Molt indie en la seva factura, estil fotogràfic i interpretació. Molt fluid, encara que hi passin poques coses i totes estiguin mediatitzades per la fragilitat cadavèrica d’un dels tres protagonistes.

Són tres germans que viuen en una casa aïllada, prop d’una petita ciutat. Dos tenen una innegociable rutina: trobar persones solitàries (captaires, prostitutes), matarles, tallar-los el coll i donar la seva sang al tercer germà, un adolescent d’aparença tísica que viu reclòs en ombres i necessita l’espès líquid vermell per continuar vivint. Res d’ullals, all, crucifixos ni senyors de la nit. Una història de vampirs en termes absolutament naturalistes, centrant-se en els dubtes d’un dels germans davant els seus actes criminals i en la relació malsana, però al mateix temps tan afectiva, que mantenen entre tots tres.