Preocupat per la meva generació

Gael Rodríguez PORTBOU

S’està fent molt soroll i molta demagògia sobre la situació del raper Hasél, i això està calant molt en la gent de la meva generació. Sí, la meva generació, soc un noi de 16 anys i estic molt preocupat. Som la generació que pitjor viurà després de la guerra civil. Som els fills de la bombolla immobiliària, de les trames de corrupció més grans de la història, de la llei Wert i d’una llista interminable de desastres.

I el més trist és que la meva generació no és conscient d’això. No és conscient ni d’on som ni cap on anem o on hem d’anar. No ens interessa res, ni la política real, ni la solidaritat ni la creativitat ni res. Som la generació més immòbil i conformista de la història, i som precisament la que més cru ho tindrà.

El nostre demà és totalment incert i més amb una pandèmia pel mig, i no ens preocupa. Si algú pregunta què és l’SMI o l’impost de successions o com se sosté l’Estat del benestar, de resposta sentirà el silenci, i com Unamuno deia, el silenci és interpretat com a aquiescència, el sí a tot el conformisme. Què importa si no tens un sou digne, què passa si no hi ha equitat laboral. Silenci. Tot el dia silenci; a tot, silenci; tot el dia els ulls tancats; tot el dia la boca tancada. En una bombolla.

I ara, quan els joves hauríem d’estar pensant què podem fer des de la nostra no tan insignificant posició per sortir millor d’aquesta crisi, pensant a com solucionar problemes reals, va i