La logística reclama espais per créixer
Les grans empreses del sector logístic i immobiliari s’han unit per reclamar el suport de l’Administració i els ajuntaments per facilitar la creació de sòl industrial. El creixement del comerç electrònic i la incertesa de la pandèmia han disparat la demanda de magatzems.
El sector logístic català requereix espais per desenvolupar-se i seguir el ritme que imposa el creixement del comerç electrònic. Un informe presentat ahir i realitzat per la Cambra de Comerç i la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC) assegura que la taxa de disponibilitat d’espai logístic a Catalunya és de només el 3% i concretament de l’1,2% a la zona centre i la primera corona que envolta Barcelona. Tan sols està disponible cada any la meitat de l’espai necessari per satisfer la demanda de les empreses.
El sector considera que és necessària una col·laboració publicoprivada per desenvolupar espais que puguin ser ocupats per empreses emergents de nova creació i empreses que busquin instal·lacions de qualitat per iniciar la seva activitat. En l’àmbit local, el sector insta els ajuntaments a promoure la reforma de sòl industrial obsolet o en desús per allotjar-hi activitat logística.
El màxim responsable a Espanya de la multinacional Prologis a Espanya, Cristian Oller, considera que a Catalunya hi ha una «alarmant» falta d’espais a preus adequats, necessaris per «aprofitar les possibilitats de Barcelona com un gran pol de consum». «Veurem una explosió de necessitats per proveir la demanda del canal online i s’han de reforçar de manera inevitable les infraestructures logístiques que té Catalunya i que té en concret la ciutat de Barcelona», va assegurar Oller.
«Per fer l’entrega d’última milla a Barcelona seria necessari construir edificis com més a prop millor de la ciutat per respectar les zones de zero emissions, amb edificis que utilitzin energia sostenible i mesurant molt bé l’impacte del trànsit i de l’ús de la calçada per part de les furgonetes elèctriques», va opinar Oller. «Les zones de baixes emissions forcen una mobilitat més sostenible i ens hi haurem d’adaptar, però no té perquè ser un limitant», va afegir.
Les dades recollides per l’estudi reflecteixen «la greu situació de les empreses, que davant la falta de sòl i sostre per a activitats logístiques es veuen obligades a precontractar els espais requerits i sovint a aturar i suspendre projectes». Així, s’ha arribat a una situació en què el 67,15% de la nova superfície prevista per a l’any 2021 (uns 388.410 metres quadrats) es troba precontractada. L’estudi ha sigut realitzat a iniciativa d’empreses del sector, com Goodman, Logigor, Merlin Properties, Prologis, Segro i VGP, així com de la consultora Savills Aguirre Newman.
Per a Ignacio García Cuenca, responsable a Espanya i Portugal de Goodman, hi ha un dèficit anual de 500.000 metres quadrats anuals de sòl logístic a Catalunya, amb una oferta d’uns 270.000 metres quadrats. García Cuenca opina que una de les sortides a aquesta situació és el desenvolupament de plataformes logístiques en altura, de diversos pisos. Recentment els Bombers de la Generalitat han definit les exigències tècniques per a aquest tipus d’infraestructures.
Segons l’opinió de García Cuenca, «qualsevol desenvolupament logístic del futur ha de ser compatible amb el concepte de ciutat futura de cada alcalde» i que «doni valor afegit als municipis». En va posar com a exemple la instal·lació de plaques solars al sostre de les naus industrials que permetin proveir d’energia verda els veïns.
L’informe remarca que la logística dona feina a unes 128.000 persones només a la regió metropolitana de Barcelona, que aporta un 13,9% del PIB català, i que per cada 1.000 metres quadrats de sostre construït d’una nau logística es generen entre sis i vuit llocs de treball directes.
Durant la presentació de l’estudi de la Cambra, el conseller d’Empresa en funcions, Ramon Tremosa, va assegurar que fa 20 anys algú podria afirmar que volia indústria, però no logística, però actualment «sense logística no hi ha indústria». El document, titulat La logística, un motor per a Catalunya, també remarca que, davant la imatge negativa que alguns sectors tenen de l’activitat, genera llocs de treball estables i requereix cada vegada més personal d’alta qualificació, com ara enginyers de software i desenvolupadors web o d’aplicacions.
Les empreses alerten de l’«alarmant falta d’espais per a magatzems a preus adequats»
Hi ha un dèficit anual de 500.000 metres quadrats de sòl logístic a Catalunya i una oferta de 270.000
Les firmes de distribució es reivindiquen com a motor econòmic i generador de llocs de treball qualificats
El conseller de Territori en funcions, Damià Calvet, va admetre que el sector logístic és un «motor» per a l’economia catalana però que el recolzament al sector no es pot fer a qualsevol preu. «S’ha de reactivar l’economia, però amb l’agenda verda al centre», «també s’ha de pensar en el planeta», va dir.
El conseller Calvet, que es va mostrar prudent davant les demandes dels empresaris, va defensar potenciar el valor afegit del sector i va oferir l’organització d’una reunió de treball amb empreses i representants del sector per analitzar com crear les «condicions» per impulsar-lo. Calvet va defensar crear sòl i reconvertir polígons obsolets, però també va demanar ser conscients «de la complexitat» del país, que de vegades fa inviable ubicar determinades activitats en alguns llocs. Va recordar que altres vegades les decisions judicials també contravenen els plans del Govern. El 70% de la superfície logística de Catalunya és a la província de Barcelona.