El final d’una època

Emmanuel Macron es va diplomar a l’ENA el 2004, a la promoció anomenada Léopold Sédar Senghor pel nom de l’expresident senegalès. Els membres d’aquesta promoció van elaborar un informe titulat ENA, la urgència d’una reforma. Fa dos anys, després de la crisi dels armilles grogues, el jove estudiant convertit ja en president va prometre la supressió de l’ENA, que havia deixat de ser una escola basada en el mèrit, podia convertir-se en «un motllo del pensament únic» i proporcionava als alts funcionaris sorgits de les seves aules «una protecció per a tota la vida».

Creada pel Govern provisional de Charles

de Gaulle, amb la missió de reconstruir la funció pública després de la Segona Guerra Mundial, l’ENA va ser posada en marxa paradoxalment pel vicepresident del Govern i secretari general del Partit Comunista Maurice Thorez. De l’ENA ha sortit, en més de set dècades, una casta, la dels énarques, que ha dirigit la societat francesa des dels alts llocs de l’Administració, la política i l’empresa.

Un dels motius de la supressió és la tradicional dificultat perquè els fills de les classes populars i de la immigració accedissin a l’ENA. Al febrer, Macron va lamentar aquest dèficit, va reconèixer que l’ascensor social estava

funcionant a França pitjor que en els últims 50 anys i va anunciar una modalitat de concurs d’entrada a l’ENA reservat als aspirants fins ara desfavorits. Aquesta via es mantindrà a la nova escola que substituirà l’ENA i que pretén aconseguir un servei públic més pròxim al ciutadà, menys burocràtic, més eficaç i més transparent. Macron inclou l’eliminació de l’ENA en una àmplia reforma de la funció pública. Les intencions són meritòries, però la reforma haurà de ser molt profunda perquè signifiqui el final d’una època i no es limiti a un canvi de nom i de façana en el qual pervisquin les mateixes desigualtats.

n