El Brexit provoca una onada de disturbis violents a Irlanda del Nord |
Els unionistes rebutgen els controls > duaners imposats arran de la sortida de la UE
Diverses jornades de disturbis al carrer a Irlanda del Nord, en què 55 policies van resultar ferits, han obligat Boris Johnson a reaccionar. La frustració després de l’entrada en vigor del Brexit és la causa principal, tot i que no l’única, del deteriorament de la situació. Ahir, després d’una altra nit d’enfrontaments a Belfast, quan grups de joves van atacar la policia i van segrestar i van calar foc a un autobús, el primer ministre britànic va enviar urgentment a la capital de la província el responsable per a Irlanda del Nord, Brandon Lewis, per reunir-se amb els responsables locals.
Lewis va demanar a «totes les comunitats» treballar unides «per resoldre les tensions» a les quals la regió s’enfronta en aquests moments. Els representants del Govern nord-irlandès compartit van posar a un costat les seves diferències i van fer una crida a la calma i el final de la violència.
En conferència de premsa, Jonathan Roberts, responsable en funcions del Servei de Policia d’Irlanda del Nord (PSNI), va indicar que els disturbis a Belfast havien «arribat a una escala no vista en recents anys». Va afirmar que en la «violència sectària» van estar involucrades grups de les dues comunitats, unionistes i republicans. La policia ha obert una investigació.
Del que va dir estar segur és que es va tractar d’una acció «planificada» per endavant, amb els participants proveïts d’un nombre considerable de coets, objectes llancívols i bombes incendiàries. Escenes similars s’han viscut en els últims dies a Derry, Newtownabbey i Carrickfergus, al sud-est de la regió d’Antrim.
Unió debilitada
Des de l’entrada en vigor del Brexit, Irlanda del Nord, a diferència de la resta del Regne Unit, continua formant part del mercat únic europeu, com consta al Protocol de Retirada. Això crea una separació amb la resta del país i la imposició de controls fronterers. Al marge dels nombrosos problemes que aquestes barreres han creat, en importacions i exportacions, inclòs el desproveïment de certs productes procedents de la Gran Bretanya, el que ha deixat en la comunitat probritànica és la impressió que la unió s’ha debilitat i que el Brexit els acosta als nacionalistes de la República d’Irlanda.
Els unionistes «se senten traïts», «que se’ls ha deixat enrere per tota mena de raons», va dir a Sky News el que va ser ministre per a Irlanda del Nord Peter Hain, que va acusar Johnson de no ser franc amb els unionistes.
En una carta dirigida al primer ministre britànic i el seu homòleg irlandès, Micheál Martin, grups lleialistes paramilitars van anunciar fa un mes la retirada del seu recolzament a l’Acord de Divendres Sant en protesta per la frontera establerta al mar d’Irlanda. En la missiva aclarien que la seva oposició al protocol continuaria sent «pacífica i democràtica». La realitat comença a ser diferent.
També ha exacerbat els ànims la decisió de no processar la vintena de líders del Sinn Féin que van assistir a Belfast a l’enterrament de qui va ser un dels màxims líders de l’IRA, Bobby Story. En l’acte, amb la vice primera ministra principal del Govern nord-irlandès, Michelle O’Neill; l’actual líder de la formació, Mary Lou McDonald, i el seu predecessor, l’històric Gerry Adams, van desfilar un centenar de persones saltant-se les restriccions anti-Covid.