Arruïnats i assetjats

Dimarts passat EL PERIÓDICO obria l’edició amb un contundent «Els especuladors estrangers liciten pel deute dels aturats». I n’hi ha per a això i per a molt més, ja que el cobrament de morosos, sempre discutit, adquireix una nova dimensió amb l’allau d’impagaments generada per una pandèmia que asfixia particulars i petits negocis.

Tradicionalment ens hem caracteritzat per ser un país de morositat elevada. Ja fa molts anys que tornar un xec o no atendre una lletra de canvi constituïa un fet molt greu. A aquesta relaxació en les obligacions ha contribuït la facilitat del sistema financer en la concessió de préstecs i, especialment, l’aparició de nous instruments de crèdit instantani al consum com, entre altres, les targetes revolving.

En aquestes circumstàncies es van desenvolupar les agències de recobrament, especialitzades en els seus inicis en la gestió d’impagats de tercers i, amb el temps, en la compra de carteres de morosos a preus de saldo. Una vegada adquirides, qualsevol pràctica que servís per pressionar el deutor era benvinguda, ja que gairebé tot el recobrament seria per a l’agència.

Precisament per evitar pràctiques que assetgessin l’honor i la intimitat, es va reformar el Codi Penal el 2015, alleujant la situació del morós. No obstant, com que fins i tot el recobrament d’impagats s’ha digitalitzat i globalitzat, des d’empreses establertes en països on no s’aplica la legislació espanyola, com Luxemburg, resulta possible el setge telefònic indiscriminat a través de programes informàtics, que poden trucar al deutor repetidament i a qualsevol hora.

Malgrat els indicis de recuperació, tot apunta a una explosió de la morositat de famílies, autònoms i microempreses. Per això, el Govern ha de regular el que vindrà, ja que deixar-ho en mans del lliure mercat només servirà perquè agències de recobrament facin el seu agost a costa de petits deutes dels més perjudicats per la crisi. I servirà, també, per alimentar la fractura social i el vot populista.