Desdibuixar Vox i eclipsar Casado
Ayuso personalitza millor que el líder popular el somni d’Aznar de tornar a unir en el PP el que hi ha a la dreta del PSOE
«L’hi dic mirant-lo als ulls: el 4 de maig ens veiem a les urnes». Són paraules pronunciades per la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, dilluns. I no, no les hi va dir al candidat d’Unides Podem, Pablo Iglesias, amb qui semblava disposada a polaritzar la campanya, ni menys encara a l’«avorrit, seriós i formal», com ell mateix es defineix, candidat socialista, Ángel Gabilondo. La reptadora frase anava dirigida al president del Govern, Pedro Sánchez.
No és que a l’aspirant del PP a seguir en la presidència de la Comunitat de Madrid se li hagin quedat petits els rivals a les urnes, que potser ella ho pensa, és que la seva estratègia va dirigida a confrontar directament amb el cap de l’Executiu espanyol, en un intent d’aglutinar entorn de la seva persona tots els vots de la dreta anti-Sánchez, que a Madrid és abundant, inclosos els votants orfes de Ciutadans, alguns dels quals podrien tenir la temptació de votar un socialista moderat com Gabilondo. El pla d’Ayuso pot tenir dues víctimes col·laterals: Vox, que es desdibuixa, i Pablo Casado, el lideratge del qual al PP podria quedar eclipsat si ella aconsegueix les seves metes. Tot i que potser enfosquir Casado –o substituir-lo– també sigui el seu objectiu.
El plantejament d’Ayuso seria intel·ligent si obtingués la majoria absoluta en les eleccions del maig. Però és un propòsit que sembla encara difícil d’assolir i, no obstant, el seu pla electoral pot tenir efectes perjudicials fins i tot per als seus propis interessos, perquè si el seu èxit és molt gran podria absorbir tant vot conservador que podria quedar-se sense parelles de ball per a la coalició. L’últim estudi electoral del CIS deixa Ciutadans fora de l’Assemblea madrilenya, perquè no arriba al 5% dels vots exigit legalment per tenir representació parlamentària, i atorga a Vox només el 5,4%, fregant el llistó i molt lluny del 8,85% que va obtenir a les autonòmiques del 2019 i més encara del 16,64% que va aconseguir en aquest territori Santiago Abascal a les generals de novembre del mateix any.
En el que coincideixen tots els sondejos és que Ayuso serà amb diferència la més votada, però si es donés la carambola que no pogués governar per incompareixença dels altres partits de la dreta, la trumpista presidenta de Madrid podria morir d’èxit i quedar relegada a l’oposició. La seva aposta és molt arriscada i ara els seus assessors es plantegen si abaixar el to per donar pista a Vox o seguir al màxim en aquesta competició directa amb Sánchez, que durant la pandèmia li ha permès passar de ser una política gairebé desconeguda fa dos anys a convertir-se en un referent de la dreta, no només de la madrilenya. Una estratègia en la qual, per cert, ha comptat amb el suport de Casado, potser inconscient del risc que corre.
Ayuso personalitza millor que Casado el somni d’Aznar de tornar a unir al PP tot el que és a la dreta del PSOE, per això sembla comptar més amb el favor de l’expresident que el líder del PP. La presidenta madrilenya no fa fàstics al discurs de la ultradreta, i n’assumeix bona part: «Quan et diuen feixista, és que ets al costat bo», va dir. Així que ara Ayuso –i el mateix PP–es debaten entre si la millor estratègia és absorbir Vox, per la via d’arrabassar-li els seus votants, o blanquejar-lo, per la via d’incorporar-lo a un Govern de coalició.
La trumpista candidata podria morir d’èxit i quedar relegada a l’oposició
Blanqueig polític
De fet, el blanqueig polític de la ultradreta espanyola va començar amb l’acceptació del seu suport per constituir el Govern andalús el 2018, va seguir amb la foto de Colón el febrer del 2019 i es va rematar amb els pactes per constituir els governs autonòmics de Múrcia i Madrid. Ara només falta donar-li responsabilitat institucional directa. A diferència del que passa a la majoria dels països europeus, aquí el PP no ha fet mai una barrera sanitària per aïllar l’extrema dreta, que considera parenta, i a Madrid, sens dubte, està disposat a governar amb ella. Aquest seria el final del viatge al centre de Casado, cosa que seria un llast per al seu intent d’arribar a la Moncloa. Un triomf d’Ayuso podria suposar també el final de la seva etapa al capdavant del partit. Perquè l’ambició de la presidenta de Madrid no acaba en el perímetre de la comunitat autònoma.
Pn