Arreglar el que s’espatlla

SABADELL

La presagiada temuda resposta del tècnic «li sortirà més a compte comprar-ne una de nova que la reparació» pot quedar en dubte. El Parlament Europeu, en el marc de la transició ecològica, va aprovar a finals de l’any passat una llei que imposa als fabricants d’electrodomèstics i productes electrònics de consum, en interès de la durabilitat i sostenibilitat mediambiental, garantir que es puguin reparar durant almenys 10 anys des de la seva fabricació.

Es tracta de posar límit a la denominada obsolescència programada. És a dir, a un model productiu basat en la vigència temporal limitada dels béns de consum per incrementar els guanys de les empreses en un calculat procés lucratiu de reposició. La incessant acumulació d’escombraries, d’electrodomèstics espatllats i el seu perill potencial constitueixen la finalitat de la norma junt amb la necessitat de fomentar un consum responsable que comportarà un canvi de mentalitat, en contraposició a l’arrelat hàbit de «comprar, usar i tirar». Serà necessari, en el moment d’adquirir el producte, informar el consumidor del període de vida de l’electrodomèstic i assegurar l’existència de peces de recanvi, així com la disposició de serveis tècnics oficials. Aquesta legislació forma part del canvi del model de gestió de residus actual, que té un caràcter lineal, per una veritable economia sostenible i circular.

En el context de la pandèmia, amb una aguda crisi econòmica, tornaran els manetes per protegir la delicada economia familiar.

nel cambrer s’aprenia la nostra comanda o la botiga de gominoles de la cantonada que ens fiava aquests cèntims que ens faltaven per comprar una regalèssia.

Passejar i veure els aparadors buits fa que un se senti perdut, en un lloc que ja no reconeix com a seu. Sense aquestes petites coses de cada dia es fa molt difícil sentir-nos gent de barri. Perquè els cartells d’Es ven no ens tornaran mai aquestes anècdotes de tota una vida que s’esfumen cada vegada que tanca un negoci de barri.

n