I 10 cançons d’alta graduació

Si l’amor ha sigut l’espurna que durant més d’un segle ha posat en marxa el motor de la música popular, l’alcohol ha sigut el combustible que l’ha mantingut en marxa. Això és una petitíssima mostra de les moltíssimes cançons que aborden el tòpic de beure sense set.

THERE’S A TEAR IN MY BEER. Hank Williams. «Beuré fins que quedi petrificat», cantava Williams dos anys abans de morir dins un Cadillac envoltat de llaunes de cervesa.

TEQUILA. The Champs. No necessita lletra per contagiar les ganes irrefrenables de ballar mambo amb el saler en una mà i la rodanxa de llimona a l’altra.

LILAC WINE. Nina Simone. El consum de vi de liles es converteix en l’únic consol d’una dona abandonada pel seu amant en aquesta espectral cançó que Nina Simone va convertir en eterna.

THE BOTTLE. Gil Scott-Heron & Brian Jackson. La lliçó sobre els estralls de l’alcohol corre el risc de passar inadvertida entre el fraseig de Scott-Heron i la fumejant flauta de Jackson.

ALCOHOL. The Kinks. La història d’un executiu embarcat en una espiral alcohòlica ens ensenya que la dissipació és un camí de l’infern. ¿O era ironia?

THE PIANO HAS BEEN DRIKING. Tom Waits. Costa creure que Waits estigués sobri quan va gravar això. No hi pot haver cap compliment millor.

VAMOS MUY BIEN. Obús Vívid retrat de l’embriaguesa entre col·legues que va transcendir el heavy per esdevenir himne generacional.

TOO DRUNK TO FUCK. Dead Kennedys. Jello Biafra aboca la seva humiliant experiència en un cop de surf-punk. La censura li va saltar a la jugular, és clar. HERE COMES A REGULAR. The Replacements. La cara ombrívola de la sèrie Cheers.

HAPPY HOUR. The Housemartins. De copes amb el cap, aquest ritual carregat d’hipocresia i sexisme en el qual «les carteres s’obren i les ments es tanquen». RAFAEL TAPOUNET