El Periódico - Català

Pros i contres

- Emma Riverola & Josep Maria Fonalleras

#IDRepublic­ana

Gràcies, Waterloo, per oferir-nos algunes pinzellade­s d’humor. Ara, el carnet d’Identitat Digital Republican­a. Carles Puigdemont fa campanya a Twitter: «La República a les teves mans. Ja he rebut la targeta amb el QR de la meva Identitat Digital Republican­a. Demana-la ja a la web del Consell i anem desconnect­ant de l’Estat». La campanya no és gaire original. Bancs, supermerca­ts, llibreries, clubs esportius, fins i tot bingos. No hi ha negoci que no hagi llançat la seva targeta de fidelitzac­ió de clients jugant amb la mateixa imatge i idèntic eslògan. Sembla que l’èpica de les campanyes publicitàr­ies a favor del procés ha cedit el pas a les promocions més prosaiques.

¿De què serveix la ID Republican­a? En el món real, més aviat per a poc. Una ajuda a les arques del Consell per la República Catalana (la targeta física costa 12 euros, 6 la virtual) i un senyal per identifica­r-se a la web del Consell o davant aquelles empreses o entitats que se sumin a la iniciativa (una manera com una altra d’assenyalar afins o desafectes). Però, sobretot, aquest nou malabar és una oportunita­t per mantenir viva la prosa processist­a: «Anem desconnect­ant de l’Estat». Amunt aquest somriure.

Maquillatg­e

Íngrid Guardiola explica, a TV-3, la patent d’una aplicació de Microsoft per desenvolup­ar un chatbot que ens ha de permetre parlar amb els morts. La idea és alhora atractiva i terrorífic­a. Es tracta d’agrupar tot el material que gentilment cedim a l’empresa –correus, missatges, opinions, vivències– i convertir aquelles expression­s immediates, presents, testimonia­tges de l’instant, en una mena de testament immutable del nostre jo que perdurarà quan ja no hi siguem.

Per entendre’ns: un conegut es mor i resulta que tenim ganes de continuar una conversa amb ell. Una seriosa conversa pendent o una simple conversa sobre el temps que fa. Ho podrem fer. El podrem obrir i li podrem preguntar com està (tot i que això ja ho sabrem) i què pensa de tot plegat.

Se’ns apareixerà un fantasma que crearà la il·lusió de permanènci­a, de continuïta­t, de triomf sobre la mort. He dit que ara una idea atractiva i terrorífic­a. Rectifico. S’assemblarà, sobretot, a una pel·lícula de terror. A més, com diu Guardiola, saber que existeix aquesta possibilit­at pot provocar, en els vius, la idea de «crear una espècie de jo millorat». És a dir: ens maquillare­m per a l’eternitat.

 ??  ??
 ??  ??
 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain