¿Què s’ha de fer amb AstraZeneca?
Una manera d’evitar problemes seria no donar a dones menors de 60 anys la vacuna que s’ha relacionat amb casos de trombosi, però no té sentit que la resta de la població hagi d’esperar
En un moment en què anem curts de dosis, no ens podem permetre rebutjar-ne cap que s’hagi demostrat que funciona i que és segura per a la gran majoria
El ball de dubtes al voltant de la vacuna d’AstraZeneca d’aquests darrers mesos ha culminat aquesta setmana amb l’anunci que l’Agència Europea del Medicament (EMA) canviava les seves recomanacions i admetia que hi havia una «possible relació» entre la vacuna i l’augment d’un tipus rar de coàguls en les persones immunitzades. Concretament, a Europa s’havien vist 62 trombosis de si venós cerebral i 24 de la vena esplènica en 25 milions de vacunats (la gran majoria en dones de menys de 60 anys), dels quals 18 havien mort. Son malalties que espontàniament apareixen amb una freqüència molt baixa i, tot i que la proporció continua sent petita en vacunats, la coincidència temporal desperta sospites.
¿Què cal fer a partir d’ara? La mateixa EMA ha conclòs que s’ha de continuar usant la vacuna d’AstraZeneca perquè els possibles riscs són baixos comparats amb l’efecte protector que té. L’agència reguladora del Regne Unit va anunciar que la seguiria donant i que la restringiria només als menors de 30 anys quan els hi arribi el torn. El motiu pel qual el Regne Unit ha vist menys casos de trombosi fins ara pot ser que, a diferència de bona part d’Europa, ha fet servir aquesta vacuna sobretot per als majors de 65 anys, que tindrien menys perill de desenvolupar-ne.
Però encara queden moltes incògnites per resoldre. Per exemple, les trombosis no s’han observat amb les vacunes de Pfizer i Moderna, que son d’ARN. Això fa pensar que la tecnologia del vector viral d’AstraZeneca podria desencadenar una resposta immune que destruís les plaquetes (una de les característiques d’aquestes trombosis). Però, si és així, hauria de passar una cosa semblant amb les vacunes que usen el mateix sistema, com la Sputnik russa, la CanSino xinesa o la nova de Janssen, algunes de les quals ja s’han administrat massivament. En canvi, encara no s’ha associat cap d’aquestes vacunes a un augment de trombosis.
Però assumim per un moment que la vacuna d’AstraZeneca està de veritat relacionada amb aquestes complicacions, que sens dubte és una possibilitat. El que hauríem de fer llavors és valorar-ho amb la perspectiva que cal dins el context de la campanya de vacunació. Si aquests 25 milions de persones no haguessin rebut la vacuna d’AstraZeneca, segurament haurien d’haver esperat mesos que els toqués una altra dosi, durant els quals una part hagués agafat la Covid-19. Simplificant molt totes les variables implicades, podem calcular per sobre quin efecte tindria això. Si considerem que cada setmana es contagia una entre 880 persones (per fer servir dades recents de Catalunya, encara que aquesta és una xifra que varia segons el temps i el lloc), això voldria dir que els no vacunats es podrien haver infectat a un ritme de més de 28.000 per setmana que passessin desprotegits. Si assumim una letalitat del 2% (més o menys la mitjana a Espanya des del principi de la pandèmia), el nombre de víctimes potencials per cada dia que passen sense vacunar-se serà molt elevat. Tot i ser un càlcul molt imperfecte, surt una xifra molt més alta que totes les víctimes mortals de les trombosis.
Tot això indica que, si acceptem com a certa la pitjor de les possibilitats, que la vacuna realment causi una trombosi greu en una de cada gairebé 300.000 persones, l’impacte sanitari de no usar-la per protegir la població que té més risc de patir les complicacions serioses de la Covid-19, els majors de 65 anys, seria més elevat. Des del punt de vista de la salut pública, doncs, és obvi que els beneficis d’utilitzar aquesta vacuna superen de molt les conseqüències de les possibles complicacions.
A nivell individual, es pot treure una conclusió semblant. Hi ha altres fàrmacs que prenem regularment que augmenten les trombosis, com els anticonceptius orals, que poden arribar a doblar-ne el risc. Encara més: els vols de llarga durada el tripliquen, i no per això hem deixat de prendre aquestes pastilles o d’agafar avions. Fins i tot sortir al carrer en una gran ciutat pot comportar un perill superior de patir accidents, i no ens quedem pas tancats a casa.
Una manera d’evitar problemes seria no donar-la en dones menors de 60 anys, però no té sentit que la resta de la població hagi d’esperar. A més, ara podem estar alerta i reconèixer els símptomes de les trombosis, cosa que ens permet tractar-les ràpidament i reduir-ne la mortalitat. En un moment que anem curts de vacunes, cosa que fa que la campanya avanci més lentament del que s’esperava, no ens podem permetre rebutjar-ne cap que s’hagi demostrat que funciona i que és segura per a la gran majoria.