Diverses copes de menys

Les pel·lícules sobre gent que es lliura a la beguda solen ser o bé comèdies exclusivament celebratòries o bé tragèdies sobre la desesperació i la ruïna que provoca l’addicció. Otra

ronda demostra que té clar que no vol ser només una cosa o l’altra i això seria formidable si volgués mostrar alguna cosa més en comptes de conformar-se amb ser el mer vehicle d’un concepte.

Des del primer moment resulta fàcil predir les conseqüències de l’experiment que els quatre protagonistes decideixen emprendre –en virtut del qual han de mantenir certs nivells d’alcohol en sang– per millorar la seva relació amb el món. Tot va molt bé fins que comença a anar malament i, en el procés, el director Thomas Vinterberg ni ofereix sorpresa narrativa ni proposa discussions valuoses. No examina el paper de la beguda en la cultura danesa, malgrat que és el que promet inicialment; no explora temes com la crisi de la mitjana edat ni la connexió de l’alcohol amb els problemes psicològics, tot i que és això el que sembla que demanen els personatges.

Vinterberg manté el relat enèrgic combinant estampes d’exaltació de l’amistat masculina i embriaguesa comunal amb el tipus d’escenes que ens recorden com li agrada deprimir l’espectador. I deixa clara la seva astúcia com a narrador, però també la seva superficialitat. Atrapat entre la provocació i el moralisme, incapaç d’explorar les contradiccions de la libació, no arriba a dir de l’alcohol res més que el que és obvi: que ocupa un lloc important en la societat i que beure una mica pot ser bo, però que beure molt és molt dolent.