Poeta de la moda
L’escriptora i activista, de 23 anys, que s’ha convertit en l’esperança dels EUA després del seu discurs a la presa de possessió de Biden i a la final de la Superbowl, brilla a la portada de ‘Vogue’.
Algunes publicacions especialitzades en tendències asseguren que el regnat de les Kardashian està arribant a la seva fi. Que el model d’influencer frívola preocupada només pel seu aspecte i la fama ja no té tirada, que ara els models a seguir tenen al darrere un propòsit més elevat, artístic, una sòlida carrera, una lluita, una causa social.
Des que Amanda Gorman, la jove poeta afroamericana, es va presentar amb el seu abric groc de Prada a la presa de possessió del president Joe Biden al gener a Washington i va captivar el món amb el seu discurs de sis minuts a favor de la democràcia, s’ha convertit en la nova noia prodigi de la moda i les xarxes socials (a Instagram ha passat d’alguns milers a gairebé quatre milions de seguidors).
Després de repetir momentàs d’arenga inspiradora i look amb abric (aquesta vegada blau i de Moschino) a la Superbowl, fitxar per l’agència IMG Models, aparèixer a la televisió en els programes d’Ellen DeGeneres i d’Oprah Winfrey, ser portada de la revista Time, fer conferències al costat de Hillary Clinton i Nancy Pelosi i veure com els seus llibres –El turó que enfilem i Change Sings: A Children’s Anthem–, que es publicaran al setembre, ja són best-sellers en la prevenda, l’encarnació de la nova esperança dels EUA s’ha convertit en la primera poeta que brilla a la portada de Vogue. La veterana fotògrafa Annie Leibowitz ha sigut l’encarregada d’immortalitzar-la amb un vestit del dissenyador Virgil Abloh per a Louis Vuitton que celebra
l’herència africana del modista, en el número de maig de la bíblia de la moda.
«La celebritat de Gorman i altres figures joves comparables, que fan ostentació de la seva erudició i claredat moral, és un nou i diferent tipus de famós», explica la revista, que també remarca que, després del seu fitxatge per la prestigiosa agència de models, aquesta portada suposa la consagració definitiva de la poetessa en el món de la moda.
Aquesta dona de 23 anys que s’autodescriu coma «una noia negra prima, descendent d’esclaus, criada per una mare soltera» ha traspassat les fronteres dels Estats Units i ha arribat a la condició de referent jove internacional de la literatura en menys de sis mesos. Una fita que l’activista ha sabut acompanyar amb encertades eleccions del seu vestuari, fet que l’ha convertit també en icona d’estil (ja se l’ha pogut veure en diverses desfila- des de Prada).
Alta costura
Per a la sessió fotogràfica que acompanya el seu extens perfil que li dedica Vogue, l’escriptora llueix dissenys d’alta costura de firmes com Alexander McQueen, I/Project o Studio 189. Gabriella Karefa-Johnson, responsable també de la històrica portada de
Selena Gomez a la mateixa revista, firma l’estilisme. Entre altres coses, a l’entrevista, Gorman reconeix haver trobat en Oprah Winfrey una consellera en qui confiar. Precisament va ser l’estrella de la televisió qui la va animar a agafar la veterana Maya
Angelou com a referent a l’hora de preparar el seu discurs inaugural al Capitoli.
Les seves primeres actuacions van ser per a espectacles en viu com WriteGirl, The Moth i Urban
Word i conferències com TED Talk i Vital Voices, l’organització de lideratge per a dones joves fundada per Clinton, que li va concedir una beca. Una d’aquelles primeres actuacions va ser Roar, una audició per a The Lion King de Broadway. Un poema que va recitar com una veritable actriu.
El perfil de la jove promesa recorda que va passar els seus anys universitaris estudiant sociologia i fundant el taller d’escriptura Lit Lounge, amb presentacions d’oradors i recitals que «la van portar a tot arreu, des de la Casa Blanca fins a Eslovènia». Els seus valors es mouen entre el feminisme negre, l’escriptura i l’activisme. Als 16 anys, va fundar One Pen One Page, un programa d’alfabetització per a joves. Ara, després d’anys d’encàrrecs i beques prestigioses, explica a Vogue que pot permetre’s llogar el seu apartament situat en un entorn exuberant i de classe mitjana. «Estic mirant de no jutjar-me a mi mateixa. Quan ets algú que ha viscut una vida en la qual certs recursos eren escassos, sempre sents que l’abundància és una fruita prohibida», reconeix amb humilitat la nova icona juvenil.
«Si has viscut amb poc, sents que l’abundància és una fruita prohibida», diu