Nuet, inhabilitat 8 mesos per ignorar el Constitucional
> El diputat d’Esquerra, condemnat per desobediència greu, haurà de deixar l’escó
El Tribunal Suprem ha inhabilitat el diputat d’ERC Joan Josep Nuet durant vuit mesos per a l’exercici de càrrecs públics electes per un delicte de desobediència greu per permetre la tramitació del referèndum de l’1-O i les denominades lleis de desconnexió com a membre de la Mesa del Parlament. El tribunal, a més, li imposa una multa de quatre mesos amb una quota diària de 100 euros. Una vegada que el Suprem comuniqui al Congrés dels Diputats la sentència, el parlamentari haurà de renunciar a l’escó. Per ara, ja ha anunciat que recorrerà la decisió davant el Constitucional i sol·licitarà que se suspengui cautelarment la condemna mentre el tribunal resol el recurs.
Nuet, que ha considerat la decisió com «un càstig al diàleg i a la política», va ser l’últim membre de la Mesa a ser jutjat després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) condemnés a 20 mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa per desobediència Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó. El diputat, que en el moment dels fets pertanyia a la formació Catalunya Sí que és Pot i era secretari tercer de la Mesa, va ser jutjat al Suprem després de ser elegit diputat al Congrés en les últimes eleccions generals.
En la sentència, de la qual ha sigut ponent el magistrat Andrés Martínez Arrieta, el Suprem reconeix que, des de la seva posició a la Mesa del Parlament, Nuet «va pretendre establir punts d’unió i connexió entre dos grans grups fortament enfrontats».
«Plenament conscient»
Però, malgrat les contínues advertències procedents del Tribunal Constitucional, va anar votant a favor d’acords contraris a la Constitució fins que el 6 de setembre del 2017 la Mesa del Parlament
va donar el vistiplau a la llei del referèndum.
«L’acusat era plenament conscient que la proposició del referèndum d’autodeterminació contrariava obertament la Constitució i les resolucions, providències, interlocutòries i sentències del Tribunal Constitucional, que havien disposat el deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposés una actuació contrària als mandats emanats del tribunal, i d’això havien sigut advertits els membres de la Mesa pel lletrat major i el secretari general del Parlament. No obstant, va votar a favor de la seva admissió a tràmit», recorda el Suprem.
Segons el parer dels magistrats, aquests fets són constitutius d’un delicte de desobediència greu, perquè, com va establir el mateix tribunal en la sentència del procés, la legitimitat del TC «no pot ser arbitràriament reconeguda o negada en funció de la coincidència o el rebuig amb els interessos polítics que bateguen en l’exercici del poder». «L’acatament a les seves sentències i resolucions és el fonament del sistema democràtic», va afegir el Suprem en aquesta sentència.
El tribunal sosté que, amb almenys 10 resolucions per impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que permetés avançar cap a la independència, el mandat del Constitucional «era clar, precís i l’acusat va disposar de fonts de coneixement altament qualificades per acomodar la seva conducta a les exigències disposades».
Durant el procés sobiranista, Nuet «no va evidenciar una actitud obertament deslegitimadora» del TC, admet el Suprem, que considera «creïble» que intentés «buscar alternatives», procurant «solucions que no suposessin una ruptura abrupta de l’ordre constitucional», però no va ser així en el cas de la llei del referèndum, la tramitació de la qual va votar a favor.
n