BCN invertirà 17 milions a recuperar botigues tancades
L’ajuntament invertirà 17 milions a comprar locals que seran de protecció oficial, crear una borsa de lloguer assequible i incentivar nous negocis. La ciutat té uns 5.300 espais disponibles, sobretot a Ciutat Vella.
El nom de l’ofensiva ho diu tot.
Persianes amunt és la resposta municipal davant un desolador panorama de negocis tancats, en molts casos, víctimes de la pandèmia i, sobretot, al centre de Barcelona. Per pal·liar-ho, l’ajuntament impulsarà un pla de ressuscitació de centenars de locals comercials disponibles arreu de la ciutat. La partida més alta dels 17 milions d’euros pressupostats anirà a parar a la compra d’espais, amb els quals es crearà una oferta de protecció oficial. Però la mesura de govern, presentada ahir, també inclou crear una borsa de lloguers assequibles en aliança amb els propietaris privats, així com ajudes econòmiques per iniciar un negoci i nous incentius per desplaçar els serveis que ara es realitzen a plantes altes (des de metges a acadèmies) a les plantes baixes, cosa que afavoriria la dinamització dels barris.
La compra de locals i promoció per part del consistori s’havia realitzat puntualment en alguns petits punts de la ciutat (perifèrics i en carrers degradats del Raval), tot i que mai arreu de la ciutat. Però la crisi sanitària ha provocat una caiguda d’ingressos sense precedents, amb un índex de recuperació de l’activitat comercial prèvia a la pandèmia en el conjunt de la metròpolis del 69,2%, que implica que alguns districtes han aconseguit mantenir gairebé idèntica la seva facturació (Nou Barris i Horta-Guinardó), mentre que Ciutat Vella està en un preocupant índex del 37,6% i l’Eixample en un 59,4%. La resta se situen entre 10 i 20 punts per sota de les xifres de fa un any, segons xifres facilitades per bancs procedents dels pagaments amb targeta.
5.300 locals buits
La nova situació, segons dades municipals obtingudes a través de portals immobiliaris, se salda amb uns 5.300 locals comercials buits i disponibles, que sumen 1,5 milions de metres quadrats. El repte és ressuscitar-ne de moment uns 400, que servirien d’incentiu o motor cap a una dinamització encara més extensa.
La regidora de Comerç, Montse Ballarín, va alertar que més enllà de les repercussions econòmiques, els tancaments de comerços s’han traduït a escala ciutadana en una «menor oferta de proximitat, menys sensació de seguretat i desertització en algunes zones». Els nous plans per al comerç s’inscriuen en «l’estratègia de rellançament de Barcelona», que
compta amb un fons extraordinari de 87 milions d’euros per al suport del teixit productiu i l’ocupació (45 per a ajudes directes, 12 per crear ocupació i 30 per a promoció econòmica).
Ciutat Vella, l’ull de l’huracà
L’apartat més ambiciós del pla serà la compra de locals per import de 16 milions d’euros (només Ciutat Vella ja en concentrarà 6 milions) per a la creació d’una borsa local de protecció oficial, a proposta del grup municipal d’ERC. Comptar amb locals públics permetrà afavorir la implantació de determinats negocis en zones amb poca oferta o molt afectades per la crisi. Permetrà també prioritzar la diversitat en àrees amb excessiu monopoli turístic. A cada districte, doncs, hi haurà àrees prioritàries on les ofertes disponibles que es presentin a concurs obtindran més o menys punts, va explicar el regidor de Presidència i Pressupostos, Jordi Martí. L’ajuntament treballa amb immobiliàries per promoure la iniciativa, que tindrà en compte les taxacions i estat dels locals, va detallar.
Si la compra no es completa mitjançant el sistema de concurs públic, es realitzarà una compra directa local per local. Des del grup republicà, Jordi Coronas va destacar la importància de l’acord per garantir la «mixtura comercial i impulsar l’emprenedoria local», la qual és molt difícil amb els preus de molts lloguers. També per evitar que els fons financers s’apropiïn d’aquests actius i els mantinguin buits, amb finalitats especuladores, va emfatitzar.
Martí calcula que podrien adquirir-se entre 30 i 60 locals, a un preu mitjà de 250.000 euros, tot i que estan oberts a adquisicions de diferent mida i cost. Passarien a formar part d’una oferta de protecció oficial, que facilitaria l’accés a nous negocis. El procés s’obrirà aquesta primavera i la implantació començarà l’any vinent, tant per a propostes estables com temporals, ja que el consistori vol donar empenta a iniciatives tester, és a dir, a prova i en condicions molt favorables (baix lloguer o gratuïtat) perquè els emprenedors puguin provar la viabilitat de les seves idees durant un temps i de la mà de Barcelona Activa.
El segon objectiu és una borsa de lloguer de locals (seguint els passos de la borsa de lloguer de vivenda), que necessitarà l’aliança amb agències i propietaris. Aquí l’ajuntament incentivarà els amos a participar oferint-los estímuls, com dos anys d’assegurança d’impagament gratuïta de lloguer, amb l’objectiu que el preu de la renda pugui començar un 25% per sota del mercat, per anar augmentant fins a normalitzar-se el cinquè any. El consistori pretén impulsar la reactivació de fins a 200 locals per aquesta via, i podria prioritzar un tipus d’oferta o un altre segons les necessitats de la zona.
Un altre front seran les ajudes per a l’obertura de negocis (700.000 euros) en aquests locals deserts. Podran ser de fins a 50.000 euros mitjançant un programa de subvencions a fons perdut per a iniciatives d’emprenedors i també per mantenir o fer créixer activitat ja existent. Se’n beneficiaran també serveis que ara es desenvolupin en plantes superiors i vulguin passar al nivell de carrer. L’últim paquet d’ajudes, de 2.000 a 4.000 euros, seria per arrencar un negoci, de compra o lloguer.
Per rematar, l’estratègia no oblida la creació d’un llargament reivindicat observatori dels locals a planta baixa, que ajudi a diagnosticar i conèixer la situació dels comerços i serveis en cada negoci. Així com una línia d’assessorament i ajuda per prevenir el tancament de més establiments.
Usos complementaris
La pandèmia i nous hàbits socials han «agreujat» el tancament de comerços a la ciutat, va assenyalar ahir Martí, amb el consegüent risc que s’alterin les funcions econòmiques (ocupació i dinamització), socials i urbanístiques que s’atribueixen als barris. Els usos a incentivar a les plantes baixes buides i ara sense pretendents, són el comerç de proximitat, els serveis (d’estètica a gestories), tallers creatius, formació i investigació (escoles d’oficis, laboratoris...), oficines i coworkings, equipaments socials i assistencials, de logística i serveis empresarials (punts de distribució, entre altres) i d’economia social i solidària.