Sánchez traça una Espanya amb un 7% d’atur i jornada de 35 hores
> Un document de 200 experts per al Govern presenta 50 objectius i més de 200 mesures per afrontar els reptes del país d’aquí a 30 anys
El Govern té sobre la taula la possibilitat de prohibir els vols nacionals de curt trajecte, aquells que poden realitzar-se en menys de 2,5 hores. Aquesta és una de les propostes que figura al document Espanya 2050 que han elaborat 200 experts independents per encàrrec de l’Executiu per encarar els reptes de la societat i l’economia espanyola dels 30 pròxims anys. Prohibir aquest vols curts podria suposar, per exemple, la definitiva desaparició del pont aeri entre Madrid i Sevilla o València.
El president del Govern, Pedro Sánchez, va presentar ahir el document Espanya 2050: Fonaments i propostes per a una estratègia nacional de llarg termini, que pretén ser una guia «apartidista», elaborada per experts de diferents disciplines, per encàrrec del Govern. Sánchez va dir que l’Executiu vol iniciar a partir d’ara «una gran conversa» amb comunitats i ajuntaments, partits polítics i agents socials per determinar «quina Espanya volem tenir d’aquí a 30 anys», dins d’una estratègia nacional a llarg termini.
Des del PP, Pablo Casado va qualificar d’«insult» a la gent el pla presentat i va criticar que el Govern, en lloc d’ocupar-se de l’«Espanya real», se centri en «l’Espanya virtual» llançant «cortines de fum». «Estem veient que Espanya té un Govern líquid que fa política gasosa», va dir Casado durant la seva visita a la Fira Internacional de Turisme.
Reptes econòmics i socials
En les 676 pàgines que té, el document identifica nou reptes econòmics i socials que s’articulen en 50 objectius i una mica més de 200 propostes per abordarlos. Una taxa d’atur del 7% i una jornada setmanal de 35 hores figuren entre els objectius fixats per al 2050. En la societat que entreveuen aquests experts, la despesa en R+D augmentaria des de l’1,2% del PIB al 3,5% el 2050. El d’educació, passaria del 4,3% al 5,5% del PIB. El de salut, del 5,7% al 7%. El de cures de llarga durada, del 0,8% al 2,5% del PIB i el que va destinat a protecció social passaria del 17% al 20% del PIB. En aquest últim bloc s’inclou la despesa pública en pensions, les prestacions d’atur, les polítiques actives d’ocupació i altres ajudes socials.
Al document s’al·ludeix que l’increment de despesa públic vinculat a aquestes mesures i objectius «no tindria per què traduir-se en un augment del dèficit», ja que «tant els canvis normatius suggerits» –en matèria de nous impostos, pujades d’alguns d’ells i redisseny d’altres– com la reducció de l’economia submergida i la lluita contra el frau fiscal «serien suficient per compensar aquest augment de la despesa pública». Cap dels objectius plantejats al·ludeix a la reducció del deute públic que el 2050 encara podria estar en nivells entorn del 110% del PIB, segons estimacions de l’Autoritat Fiscal Independent (Airef).
Per disminuir l’impacte mediambiental del transport aeri, a més de prohibir els vols de curta distància, també es proposa la introducció de la taxa de viatger freqüent o l’establiment d’impostos sobre els bitllets d’avió segons la proximitat de la destinació. Dins del bloc mediambiental també es proposa «ajustar la fiscalitat del transport per carretera a l’ús real del vehicle»; així, es proposa passar de les actuals figures fiscals sobre la compra, circulació i combustibles a «un impost mesurat sobre l’ús real del vehicle que tingui en compte les seves característiques: pes, potència, emissions de contaminants i gasos amb efecte hivernacle».
La despesa pública més alta s’equilibraria amb més ingressos d’impostos i de la lluita contra el frau
n