Clam per una acollida digna dels menors
Diverses entitats al Marroc que atenen nens i les seves famílies prediuen que aquest estiu centenars de menors i adolescents, com en els últims dies, tornaran a jugar-se la vida per intentar arribar a Europa. Per això, imploren que habilitin vies segures.
La crisi de Ceuta suma incògnites sobre el futur dels menors als dos costats de l’estret de Gibraltar. De moment, 200 dels menors que ja es trobaven a la ciutat autònoma abans de dilluns seran traslladats a la Península, acollits per les comunitats. Al Marroc, les entitats que treballen amb els menors i les seves famílies imploren que s’estableixin vies legals. «Aquí els nens somien en arribar a Europa i la pandèmia ha esvaït els pocs dubtes d’aquells que tenien por de fer-ho», explica Fouad Akhrif, coordinador de l’oenagé Pateras de Vida a Larache. A Espanya, les entitats reclamen que es compleixin els seus drets i que les comunitats autònomes garanteixin recursos per a una acollida digna. Per als que avui s’amunteguen a Ceuta i per als que poden anar arribant aquest estiu.
Fa un any que no surten pasteres de Larache, un dels enclavaments del nord de l’Àfrica on, ja abans de la pandèmia, els traficants captaven nens perquè salpessin direcció a Europa. «Encara tenim un estat d’alarma i l’exèrcit patrulla els carrers. Sortir en pastera és difícil, però segur que quan acabin les restriccions les tornarem a veure. I n’hi haurà moltes més que abans», pronostica Akhrif.
Conscienciar sobre seguretat
Des de Pateras de Vida intenten convèncer els nens i les seves famílies que si volen migrar ho facin de manera segura. Avui sembla missió impossible. «Aquí la pandèmia ha sigut devastadora, la gent ha perdut la feina i s’ha quedat sense res. Per a molts, l’única opció de sobreviure és sortir», diu. ¿No saben que a Espanya la situació tampoc és fàcil? «Saben que hi ha atur i crisi. Però també saben que hi ha dret a l’atur, hi ha ertos, hi ha accés universal a la salut... Estem parlant de drets humans», afirma.
La informació al Marroc flueix d’una manera brutal. L’Akhrif imparteix xerrades sobre els riscos de migrar de manera insegura (en pasteres o camuflats en motors de camions). «Els nens ja et diuen els centres on volen anar, normalment al País Basc i Catalunya, i fins i tot saben el nom dels educadors», explica. »Venir, vindran, migrar és un dret humà. Estem parlant de nens, ¿es necessari que passin per aquest sofriment, que es juguin la vida? ¿De veritat no podem tenir vies segures?», es pregunta.
Un dels drames que vivim a les fronteres són les devolucions en calent i «completament il·legals», segons moltes oenagés i advocats. La fundació Raíces demana que «se’ls escolti» per acompanyarlos en la decisió de tornar amb les seves famílies o puguin demanar asil a Espanya. Un altre problema són les proves d’edat, innecessàries si tenen passaport i denigrants en molts casos en què es despulla els nens i els practiquen exàmens als genitals. La presidenta de l’entitat, Lourdes Reyzábal reclama «un mecanisme de solidaritat conjunt i coordinat entre tots els territoris que permeti a aquests nens rebre la millor atenció possible per integrar-se».
A Catalunya, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) afirma que a l’estiu arribaran més nens migrants. Malgrat que les arribades el 2020 van caure d’una manera brutal a Catalunya (3.400 el 2018, 808 el 2020), el Govern no està desmantellant els centres avui existents, confia Save The Children, una de les oenagés que ha participat a les reunions de planificació. El Govern vol evitar el tracte indigne que, per falta de mitjans van rebre molts nens el 2017 i el 2018.
n