Nou Govern a Catalunya

Després d’una tardança incomprensible, de més de tres mesos, ERC i Junts han arribat a un acord que, beneït per la CUP, permetrà formar Govern a Catalunya. Un nou Executiu que s’haurà d’enfrontar a una conjuntura d’una extraordinària dificultat social i econòmica. No obstant, els senyals que emergeixen de les negociacions, del contingut de l’acord i del que ha passat des del seu anunci a inicis d’aquesta setmana no resulten gens estimulants.

Tenim al davant reconduir els estralls de la pandèmia, recuperar el gran pes econòmic perdut des de fa anys, especialment durant la dècada del procés, i afrontar el moment de transició cap a un nou model productiu. Un triple repte que requereix una acció política especialment afinada i consensuada. En cas de no ser així, continuarem sumint-nos en una dinàmica que ens està portant a deixar de ser, potser de manera irreversible, una comunitat de referència a Espanya i Europa.

Des del dia de les eleccions, les discussions entre els socis de govern han pivotat exclusivament sobre el conflicte territorial i el camí de la independència, al marge d’una ciutadania que mostra clarament que les seves prioritats són d’altres. Per no parlar d’un món econòmic l’enorme malestar del qual el va portar a celebrar l’acte unitari d’inicis de març, sota el lema Ja n’hi ha prou. Parlem de recuperació.

Amb la sortida de la pandèmia, milloraran l’ànim col·lectiu i els indicadors d’activitat econòmica, des del consum a l’arribada de turistes, però això no resoldrà el nostre declivi, es limitarà a dissimular-lo. Els nostres mals de fons no faran més que augmentar, ja que afrontar-los requereix uns mínims consensos, impossibles d’entreveure en una dinàmica política que, em temo, va per llarg.

En aquest context, les empreses no poden més que fer sentir la seva veu amb encara més contundència i aquelles que afortunadament puguin, acostumar-se a viure al marge del Govern. El que és preocupant és que no totes poden. Aniran tancant.

n