Alemanya debat sobre el conflicte
L’espiral de violència que es viu des de fa més de 10 dies a Israel i Gaza ha encès la discussió sobre els límits entre l’antisemitisme i la crítica a l’Estat hebreu a Alemanya. Ciutadans jueus i israelians afronten acusacions d’antijudaisme per participar en accions antisionistes.
No és un debat nou a Alemanya, però l’actual espiral de violència al Pròxim Orient ha tornat a encendre’l: la discussió sobre on acaba la crítica legítima a Israel i on comença l’antisemitisme és complexa en un país on la responsabilitat respecte a la comunitat jueva i al dret d’existència de l’Estat d’Israel és un consens que traspassa partits per evidents raons històriques. Recents manifestacions propalestines a Alemanya han reactivat les institucions davant acusacions d’antisemitisme que, mentrestant, fins i tot recauen sobre jueus israelians i alemanys que participen en les marxes.
En la trucada telefònica dilluns passat entre Angela Merkel i Benjamin Netanyahu, la cancellera va garantir al primer ministre israelià el suport incondicional de Berlín en el seu «dret a defensa pròpia» davant els atacs de Hamàs. Més enllà d’una breu menció als «molts» morts civils «als dos costats», la nota de l’Executiu alemany no feia cap referència a la situació humanitària a Gaza ni a les acusacions contra les forces armades israelianes de crims de guerra a la Franja. Merkel va expressar a Netanyahu la seva esperança en un «ràpid final» dels combats.
Sobre la mort de menors en l’ofensiva israeliana contra l’enclavament palestí, el portaveu de la cancelleria, Steffen Seibert, va dir: «El món coneix l’estratègia de Hamàs d’instal·lar túnels a prop d’escoles i de realitzar les seves operacions en zones molt poblades. D’aquesta manera, pren la població palestina com a ostatge. És un procediment cínic».
Un recent informe del Ministeri de l’Interior alemany apunta que les agressions antisemites han augmentat en els últims temps al país. L’atac d’un llop solitari ultradretà contra la sinagoga de la ciutat de Halle és només un exemple més que demostra que l’antisemitisme ja existia abans de l’actual recrudescència del conflicte al Pròxim Orient. Segons dades del Ministeri Federal de l’Interior, més del 93% de les agressions contra la comunitat jueva alemanya són obra de la ultradreta.Malgrat aquesta última estadística, la guerra al Pròxim Orient es veu actualment acompanyada a Alemanya per un debat sobre l’«antisemitisme importat» des de països àrabs i musulmans, una narrativa especialment utilitzada per la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD), però també per integrants d’altres partits, com la unió conservadora
CDU-CSU de Merkel. «Si la lluita contra l’antisemitisme és realment seriosa, llavors s’ha d’impedir la immigració islàmica massiva», va dir aquesta setmana Alexander Gauland, cap de la fracció parlamentària d’AfD.
Marxes propalestines
Les marxes propalestines dels últims dies, en les quals han participat milers de persones, s’han convertit en especial objectiu de les crítiques a l’«antisemitisme importat». Alguns mitjans fins i tot les qualifiquen d’«antisemites» després de la crema de banderes d’Israel i per expressions antiisraelianes.
«Jo no he vist incidents antisemites. Per una amiga sé que en una de les manifestacions es va cridar bombes sobre Tel Aviv!, Pero en marchas con miles de personas lamentablemente
Merkel brinda suport total a Netanyahu i amb prou feines esmenta la situació humanitària a Gaza
Una campanya que demana boicotejar qualsevol producte que vingui d’Israel genera controvèrsia
siempre ocurren cosas así», diu a EL PERIÓDICO Lili Sommerfeld, integrant de l’oenagé Veu jueva per a una pau justa al Pròxim Orient, que va coorganitzar les manifestacions. «No és antisemitisme, és resistència contra un Estat que aplica polítiques d’apartheid», diu Sommerfeld, alemanya d’arrels jueves.
Un dels grans debats sobre antisemitisme i antisionisme afecta el Moviment Boicot, Desinversions i Sancions contra Israel (BDS), una campanya que aposta per boicotejar els productes procedent d’Israel per forçar el seu Govern a canviar les seves polítiques amb els palestins. «No donaré legitimitat a les acusacions d’antisemitisme contra persones que participen en accions contra crims de guerra», diu Stavit Sinai, que acaba de sortir de la presó per una acció contra Elbit System, empresa armamentística israeliana que acusa de fabricar drons que serveixen per bombardejar Gaza.