Cap a zero emissions netes
Els plans de països i empreses sobre els objectius de l’Acord de París són imprecisos
Fa cinc anys, l’Acord de París de les Nacions Unides va establir un límit màxim per a l’escalfament global, situat «molt per sota» de 2°C, i idealment en 1,5°C, respecte als nivells preindustrials. Els líders mundials també van acordar equilibrar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEI) a la segona meitat del present segle, de manera que la suma de tots els GEI emesos per les activitats humanes fos zero. Com a resultat, cada vegada més països, institucions i empreses estan anunciant objectius de zero emissions netes. No obstant, aquests bons propòsits susciten dubtes.
En primer lloc, els plans per aconseguir els esmentats objectius estan definits de manera imprecisa i resulten difícils de comparar entre si, particularment perquè els detalls subjacents a l’etiqueta «zero emissions netes» mostren notables discrepàncies. Així, per exemple, mentre alguns plans se centren exclusivament en el diòxid de carboni d’altres cobreixen tots els GEI. Així mateix, en alguns casos, les empreses consideren només les emissions sota el seu control directe i d’altres inclouen les de les seves cadenes de subministrament i les derivades de l’ús o l’eliminació dels seus productes. En altres ocasions, els objectius no pretenen reduir les emissions, sinó compensar-les mitjançant mecanismes de diversa índole.
D’altra banda, molts plans passen per alt qüestions importants. ¿Alguns sectors haurien d’assolir abans les zero emissions netes, per així contrarestar les d’altres de més difícils de descarbonitzar? ¿És just esperar que les economies emergents assoleixin les zero emissions netes a la mateixa data que els països industrialitzats? Si no es presta especial atenció a aquest tipus qüestions, es corre el risc que els assoliments individuals no siguin suficients per complir els objectius col·lectius de l’Acord de París.
Es pot argumentar que tenir objectius vagues i imprecisos sempre és millor que no tenir-ne cap. No obstant, el que està en joc és massa important per conformar-nos amb mers pronunciaments. No es tracta que tots els actors en la lluita contra el canvi climàtic adoptin necessàriament les mateixes pautes d’actuació però, sense una claredat més gran i nivell de concreció, les estratègies per aconseguir les zero emissions netes podrien no ser compreses, ni avaluar-se el seu impacte real.
En aquest context, resulta inexcusable que països i empreses detallin als seus plans de zero emissions netes tres aspectes: el seu abast; per quins plans es consideren idonis i justos; i un full de ruta que concreti com es pretenen aconseguir els
El que està en joc és massa important per conformar-nos amb mers pronunciaments
objectius perseguits. La pròxima cimera del clima de les Nacions Unides, que tindrà lloc a Glasgow el pròxim mes de novembre, podria ser el lloc i moment idoni per presentar tals aclariments.
La investigació pot aportar millores en els tres aspectes comentats. Per exemple, en relació a l’abast, els embornals de carboni basats en la naturalesa poden utilitzar-se per eliminar o per compensar emissions, de manera que s’han de comprendre millor els riscos relacionats amb la fiabilitat futura de tals embornals, el seu potencial canvi de rol en resposta al canvi climàtic, i les seves conseqüències socials i ecològiques. L’aspecte d’idoneïtat i equitat requereix feina d’investigació en múltiples disciplines. Els plans de zero emissions netes de països i empreses no haurien de ser elaborats exclusivament per científics naturals o economistes. També és necessari que els científics socials intervinguin, clarificant, per exemple, com s’apliquen els conceptes d’equitat en el cas de companyies multinacionals que inclouen països i sectors diversos, involucrant poblacions amb nivells de desenvolupament que poden ser molt diferents. Pel que fa a l’exigència de fulls de ruta precisos, el procés utilitzat per les Nacions Unides per a l’avaluació i seguiment de les Contribucions Determinades a Nivell Nacional (CDN) constitueix un punt de partida que pot estendre’s per incloure els objectius de zero emissions netes a més llarg termini. I les empreses podrien fer el mateix, aplicant procediments estandarditzats.
La llarga marxa cap a les zero emissions netes no ha fet més que començar.
Pn