Mariano Marzo és catedràtic de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona (UB).

Un dels meus defectes és que tinc bastanta mala memòria. O potser tinc memòria selectiva. La qüestió és que soc d’apuntar-me les coses a l’agenda, a mil papers que vaig escampant per tot i vaig amb alarmes al mòbil. Hi ha records que els tinc perquè me’ls han explicat i jo hi he posat l’attrezzo imaginari, però soc un poc desastre pel que fa a recordar amb pèls i senyals episodis vitals. Supòs que per això escric, perquè així ho processo i ho plasmo en un lloc a què puc tornar quan em cal. Una de les meves escriptores preferides, Marta Sanz, amb aquesta generositat perseverant que la caracteritza, ens regala una intuïció al seu últim llibre

Parte de mí (Anagrama, 2021):

«Que hay letras por debajo de las letras, que escribimos con el cuerpo y el cuerpo también es sangre y musculatura, que bajo la epidermis se esconden y retumban las voces de los otros».

M’agrada escriure com m’agrada llegir, i a vegades l’un és més incòmode que l’altre. O al revés. Hi ha literatura i llibres vermells, com els de Sanz, Remedios Zafra, Martha Rosler o Eva Illouz; i n’hi ha molts, moltíssims, que són incolors però que no són transparents. Aquests són els pitjors. I són els que més es venen, dels que més es parla i els que gaudeixen de més visibilitat, perquè encaixen amb la lògica depredadora i veloç del consum. Cultural, sí, però consum.

Quan dic que aquells llibres són vermells i aquests són incolors és, precisament, pel que deia també Marta Sanz a la Biennal de Pensament passada: perquè són «llibres fàcilment digestius». I no és només pels ulls (no moltes pàgines, portades i campanyes comunicatives suggerents...), sinó per la ment (poca profunditat, reflexions rosegades...). En aquests llibres no hi ressonen les veus dels altres, no s’hi referencien, no hi ha cos ni musculatura, hi ha egos romputs i calculadores de beneficis. A mi, que m’agrada llegir i m’agrada escriure i tinc mala memòria, per recordar, necessit cos, múscul i fils d’on estirar. Jo ho trobo als meus llibres vermells particulars, espero que vosaltres també tingueu els vostres i que no siguin incolors.

n