¿Quantes vides va salvar l’aire net del confinament?

La contaminació causa cada any desenes de milers de morts a Espanya. La curta treva del confinament va salvar almenys 150 vides, en 47 ciutats i només pels canvis en NO2 i ozó. Podrien ser més. Per abatre la mortalitat cal retallar la pol·lució de manera

Respirar l’aire net que va proporcionar el confinament va evitar almenys 150 morts en 47 ciutats espanyoles, segons un estudi. Reduir la contaminació té efectes immediats en la salut. No obstant, amb una breu treva no n’hi ha prou.

La mortalitat crònica per pol·lució no es veurà afectada per aquesta curta pausa. A més, el material particulat a l’aire va baixar poc. Per salvar més vides cal rebaixar-ne la presència de forma permanent i aturar fonts que venen d’activitats i països que no van parar durant el confinament espanyol.

¿Com es fa el càlcul?

En primer lloc, cal saber quant va baixar la contaminació entre el març i el juny del 2020 (durant el confinament i el desconfinament). Això depèn de la reducció en l’activitat humana, però també de la meteorologia. Per centrar-se en el primer element, els investigadors van simular amb intel·ligència artificial com hauria sigut la contaminació en aquells mesos si no hi hagués hagut restriccions i amb la mateixa meteorologia.

Aquest escenari es va inserir en models epidemiològics, que relacionen morts prematures i contaminació. Es van fer servir paràmetres específics per a cada ciutat. «Els riscos de la contaminació varien, per exemple, en funció del perfil d’edat de la població d’una ciutat», explica Carlos Pérez García-Pando, coautor del treball i investigador del Barcelona Supercomputing Centre (BSC).

¿I l’ozó i el particulat?

El contaminant que va donar més treva va ser l’NO dels vehicles dièsel, que va baixar fins i tot un 65% a algunes ciutats. Això es va traduir en 170 morts evitades: 120 al confinament i 50 durant el desconfinament. En el mateix temps, l’ozó va caure molt poc. A Madrid i Barcelona fins i tot va pujar. L’ozó és un producte de reaccions de l’NO2 amb la llum i compostos orgànics. En entorns molt saturats d’NO2 es dona la paradoxa que com menys NO2, més ozó. Globalment, aquest augment va resultar en 20 morts prematures, que descompten de les 170 estalviades amb la caiguda d’NO2.

Pel que fa a les partícules en suspensió (les mortíferes PM2.5 i

Dades reals durant el confinament