Espanya pot, Catalunya vol
La descentralització d’inversions permetria crear centres nacionals d’investigació en territori català
Som en un moment clau per a la ciència i la innovació a Espanya. L’arribada dels fons europeus Next Generation EU de recuperació econòmica i resiliència, que destinaran 3.380 milions d’euros a
R+D+i en salut segons l’última versió del document Espanya pot , elaborat pel Govern central, és una oportunitat única que no podem malgastar.
Voldria recordar que l’última gran aposta decidida per la investigació del Govern d’Espanya va ser durant la primera legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero, quan es va duplicar el pressupost per a recerca i desenvolupament. Una xifra que lamentablement en el dia d’avui no s’ha tornat a assolir. Vaig tenir el privilegi de viure aquesta època com a director de l’Agència Nacional d’Avaluació i Prospectiva (ANEP) i posteriorment com a director de la Fundació per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). La crisi posterior i uns governs que no han prioritzat la ciència i la innovació van fer que Espanya perdés posicions i oportunitats tant en ciència com en innovació.
A tall d’exemple, a finals del 2017, vam veure com Barcelona, una de les ciutats favorites en la carrera per acollir la seu de l’Agència Europea del Medicament (EMA), es quedava amb la mel als llavis. Va ser Amsterdam la que va aconseguir el pilar de la Unió Europea pel que fa a seguretat dels medicaments.
No obstant, Catalunya ha demostrat al llarg de les últimes dues dècades ser una potència mundial en recerca biomèdica i en particular en recerca clínica, en l’àmbit de la salut, amb un alt grau d’especialització i, alhora, amb una singularitat regional que ens situa entre els millors d’Europa, en posicions equiparables a Holanda o Suècia. I, a més, ha demostrat que té la capacitat per generar riquesa a través de la inversió en investigació. Amb una contribució del 7,3% al PIB de Catalunya i amb més de 230.000 llocs de treball generats, no és estrany que des de l’any 2016 es mantingui com la millor regió del sud d’Europa per a la inversió estrangera en el sector biotech i medtech.
Recentment, la revista Newsweek publicava la llista dels 100 millors centres hospitalaris del món el 2021, entre els quals es troben dos hospitals catalans: l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i l’Hospital Clínic de Barcelona. Això no és estrany, si tenim en compte que Catalunya compta amb una xarxa estructurada de nou dels millors hospitals universitaris d’Espanya. Tot això dibuixa un ecosistema perfectament construït per acollir grans infraestructures de salut que, desafortunadament, no s’ha aprofitat fins ara. Catalunya acull el Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació, el
Sincrotró Alba o el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica, però no compta amb cap gran infraestructura de salut.
Ara tenim una ocasió única per aprofitar aquesta conjuntura tan favorable que, durant anys, Catalunya ha estat construint en salut. L’estratègia Espanya pot impulsarà, entre altres accions, un Pla de teràpies avançades i personalitzades per promoure la recerca i desenvolupament de teràpies avançades i crear estructures que facilitin la fabricació i distribució de les teràpies innovadores. És necessària una descentralització de les inversions estratègiques que faci possible la creació de centres nacionals d’investigació al territori català. Parlem de centres nacionals d’investigació en teràpies avançades, medicina personalitzada, neurociències o intel·ligència artificial aplicada a la salut, amb un model de governança modern i on Catalunya pugui actuar com a coordinadora. Els exemples del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques o el Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars, tots dos situats a Madrid, són un bon referent.
Ha arribat el moment de fer polítiques d’Estat en majúscules, apostant per la inversió en infraestructures nacionals permanents de ciència d’impacte, de ciència que transformi la salut i de ciència que permeti canviar el model econòmic, en benefici del conjunt de la societat, tal com han fet Boston i Tel Aviv. Catalunya ha sigut pionera i vol continuar sent un model de referència per al conjunt de l’Estat i entre les regions europees més dinàmiques, i per a això necessita aquests centres nacionals d’investigació en salut perquè actuïn com a hubs per atraure talent, coneixement i riquesa.
n