70 milions per a la llei
«I ara, ¿com t’ajudo?» (I ara,¿ com t’ajudo?). Frase clara i concisa per a una guia que recull recomanacions per als pares i mares davant la revelació de violència sexual d’un fill. Unes orientacions recopilades en un manual per la psicòloga forense de la Conselleria de Justícia Montserrat Bravo Correa, i el seu company José Ramón Suárez López, que exerceixen la seva tasca als equips d’assessorament tècnic penal de Barcelona i Lleida. Els consells sorgeixen de l’experiència sobre com els familiars i l’entorn del menor viuen el descobriment dels abusos sexuals. Els experts no només resolen les preguntes i ofereixen suggeriments, sinó que també detallen els primers passos a seguir.
Els psicòlegs forenses que treballen en aquests serveis (a Catalunya passen per aquests equips 700 menors a l’any) són els que atenen els nens i adolescents i estan amb ells mentre declaren. Un dels seus objectius és aconseguir que els menors prestin testimoni en les millors condicions possibles i amb totes les garanties legals. L’objectiu és «preservar el record del nen i que estigui el mínim contaminat possible», afirma Bravo. És necessària la col·laboració de la família perquè el dia que el nen declari ho faci lliurement, amb les seves paraules i a la seva manera.
Humanitzar la situació
«Cap pare o mare està preparat per conèixer que un fill ha patit violència sexual», recalca la psicòloga forense, per la qual cosa es pretén acompanyar-los durant el procés judicial. És a dir, «humanitzar el pas dels menors per la justícia. Que tinguin un acolliment més càlid i no traumàtic. I, si és
La llei de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència comptarà amb un finançament de 70 milions d’euros, va anunciar ahir la ministra de Drets Socials, Ione Belarra. El Congrés dels Diputats va donar llum verda definitiva a la nova normativa, que endureix els abusos contra menors.
upossible, que declarin una vegada perquè iniciïn la recuperació i el tractament psicològic al més aviat possible, perquè ho necessiten», sosté Rosa María Aragonés, coordinadora de l’equip d’assessorament de Barcelona.
Les recomanacions són variades. D’entrada, aconsella als progenitors «mantenir la calma i el control de les emocions» i que «no facin gestos ni expressions impulsives» que provoquin que el menor noti el seu estat i afecti al que vulgui explicar. Una altra: escoltar i recordar-li que poden comptar amb ells, sense qüestionar el que el nen relata. «No és el moment de pensar si has de creure el que diu o no», concreta.
«Fes que se senti bé per haverho explicat. Pots fer-li saber que t’ha agradat molt que hagi confiat en tu [...]. Apunta exactament què t’ha dit amb les mateixes paraules, sense canviar res. Això és millor que no ho facis al seu davant [...]. Mostra compressió i dona-li suport segons l’estat emocional que manifesti, sigui el que sigui. Deixa que plori si ho necessita i no rebutgis els seus sentiments», són altres consells.
No qüestionar el menor
N’hi ha altres de summa importància, sobretot per al procés judicial. Els psicòlegs forenses apunten que s’ha d’escoltar el menor «sense completar les frases ni omplir els silencis», perquè aquesta actitud pot «distorsionar el record» del nen i «no l’ajuda». També és de molta utilitat «anomenar l’agressió i les parts del cos amb les paraules que faci servir, sense corregir-les ni canviar-les», i repetir els mateixos termes, no suavitzar-los ni agreujar-los. En cap cas s’ha de qüestionar el nen, ni exculpar l’agressor, ni traslladar-li aspectes negatius sobre ell.
Montserrat Bravo recorda una altra advertència: «no s’ha d’informar el nen del que pot passar a les persones investigades». La guia, que estableix que sempre s’ha de presentar denúncia, serà distribuïda en diferents àmbits, entre ells el sanitari i l’educatiu.
n