Espanya avança en la igualtat de les persones discapacitades
El Congrés aprova una llei que liquida un sistema paternalista i que és considerada una «revolució» pel moviment associatiu.
A partir d’ahir, accions quotidianes com anar al banc o firmar contractes i adoptar decisions vitals tan importants com on viure o tenir o no un fill canviaran substancialment per a les persones amb discapacitat intel·lectual. El Congrés va aprovar definitivament una reforma de la legislació civil i processal que desterra a Espanya el sistema paternalista que ha implicat la incapacitació legal de més de 100.000 persones i el substitueix per un model de suport que els permet tenir capacitat jurídica, en igualtat de condicions que la resta de la ciutadania.
La nova llei emana de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, que va ser ratificada per Espanya el 2008 i que proclama, a l’article 12, que les persones amb discapacitat tenen plena capacitat jurídica i, per tant, poden decidir sobre les seves pròpies vides. Des d’aleshores, el col·lectiu ha estat lluitant perquè el canvi arribi a Espanya i s’acabi amb figures com la tutela o la pàtria potestat prorrogada, establertes al Codi Civil, i que són contràries a la Convenció.
Per fi, el nou model arriba al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), fet que suposa una «revolució i un canvi molt contundent», explica Carles Campuzano, director del col·lectiu català Dincat. També els grups al Congrés han reconegut la importància de la nova norma. Així, han assenyalat que suposa un «avanç en igualtat» i implica construir una «Espanya més íntegra, que és aquella que no discrimina». La diputada popular María Jesús Moro destaca que el text «recull moltes voluntats i molta feina», mentre que el ministre socialista de Justícia, Juan Carlos Campo, assenyala que el col·lectiu de la discapacitat ha aconseguit «una altra fórmula de fer política, la del consens».
Canvi de paradigma
Bàsicament, la llei canvia el paradigma basat en la percepció que les persones amb discapacitat intellectual no poden prendre les seves pròpies decisions per un sistema que no anul·la la voluntat d’aquestes persones, sinó que, mitjançant un conjunt de recolzaments, les ajuda a desenvolupar el seu projecte de vida. Per a això, es preveu un model de suport elàstic, que s’acomodi als àmbits d’autonomia de cada persona.
A més a més, la norma incorpora una altra de les reivindicacions històriques del moviment associatiu, que és l’impediment que les entitats que presten els serveis d’atenció directa, com ara centres de dia o d’ocupació, puguin ser els que proveeixin els suports. No en poden ser jutge i part.