BCN i València clamen contra la «hipercentralització»
Ada Colau i Joan Ribó reivindiquen, en una conferència, municipalisme, finançament i corredor mediterrani perquè l’Estat abordi el dèficit d’infraestructures entre les dues ciutats.
Barcelona i València. Ada Colau i Joan Ribó. Dues ciutats i dues realitats que es veuen més pròximes o més allunyades en funció de qui porta la vara als dos municipis. L’esquerra és a la cadira consistorial de les dues ciutats, això significa que es pot parlar de llaços històrics, culturals i objectius comuns. Aquests últims es diuen bàsicament corredor mediterrani, un concepte que s’ha d’entendre físicament i emocionalment.
La millora de les connexions ferroviàries és urgent per al bé de l’economia de la regió, d’Algesires a Barcelona, i del país, Espanya. I és important també la millora de la comunicació, en abstracte, per canviar el model d’Estat, massa radial i centralitzat, segons el parer dels dos regidors. Això i més, com la plasmació mediterrània de l’Espanya en xarxa que sempre va defensar Pasqual Maragall, va impregnar ahir la conferència Barcelona i València, eix Mediterrani? promoguda per la Fundació Catalunya Europa-Llegat Pasqual Maragall.
D’entrada, una reivindicació de complicitat entre les dues ciutats: «Existeix», segons Colau i Ribó, i una reivindicació històrica de connexió: si aquests llaços no són tan forts com es voldria, «no és ni pels alcaldes ni per la població, és per un dèficit d’infraestructures», segons l’alcaldessa. I de sortida, acord també en el fet que als municipis se’ls demana molt i se’ls dota poc.
El finançament
Així que demanda compartida d’un canvi de governança –més eines per lluitar contra el canvi climàtic, revertir les desigualtats i potenciar la innovació com a motor de transformació– i demanda de millora del finançament municipal, o el que és el mateix, poder participar dels tributs generals, augmentar la capacitat fiscal dels ajuntaments i modificar la llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
Així que coincidència entre els dos alcaldes en la importància de les ciutats i les seves polítiques en el món que s’acosta i coincidència a denunciar un greuge històric: el de la falta de connectivitat en l’arc mediterrani, una costa que concentra una dotzena de ciutats amb més de 100.000 habitants i un territori que produeix gairebé el 40% del PIB d’Espanya. «No té sentit invertir 2,40 hores per arribar a Barcelona i només 1,4 hores per arribar a Madrid. No té sentit quan les comunicacions a l’eix mediterrani han sigut numèricament més importants. O que no tinguem connexió amb Alacant, i tampoc l’ample internacional entre Castelló i Vandellòs. No tenen sentit moltes coses d’aquest tipus que són fonamentals. I que han sigut obstaculitzades per una vocació centralista de l’Estat, s’ha de dir clarament perquè si s’hagués fet amb criteris econòmics, s’hagués fet abans aquest corredor que altres que no són rendibles». Paraula de Ribó.
La cohesió territorial
Més en boca de Colau: «És fer entendre al Govern central que el Mediterrani no és només un lloc de serveis per rebre turistes, tot aquest contínuum urbà és un lloc productiu, amb teixit de petita i mitjana empresa, d’innovació, de creació, de tecnologia, d’ecosistema científic... que té un potencial enorme». I l’advertència que el corredor Mediterrani no és el que passa per Algesires, Sevilla, Madrid, Saragossa i Barcelona sinó «el corredor mediterrani en el sentit textual i geogràfic de la paraula».
I coincidència en el fet que el tema no només afecta Barcelona i València o la zona costanera, sinó que és bo per a la cohesió territorial de l’Estat i per al seu futur: «Ho necessita Espanya si vol desenvolupar tot el seu potencial, si vol tenir una economia productiva, diversa i innovadora. Reivindiquem la connexió per justícia, però és que és necessària per al bé del projecte comú a escala estatal i europea». I coincidència citant Pasqual Maragall –el que és bo per a Barcelona és bo per a Catalunya i és bo per a Espanya– i fent extensible la seva màxima a tot l’arc mediterrani. Un greuge històric que des de València i Barcelona es veu com a producte de l’«hipercentralisme» de Madrid, i, si no es corregeix, pot acabar amb «zones de l’Estat totalment despoblades», sentencia l’alcalde de València.