ALFREDO RELAÑO
Si els inventors, creadors, impulsors i programadors de la idea no haguessin fomentat, tolerat, permès i, fins i tot, recolzat la idea que Reyes de la noche (Movistar+) és la vida, el duel, el pols radiofònic viscut entre dos monstres de la matinada radiofònica esportiva, José María García i José Ramón de la Morena, cap d’ells hauria accedit a parlar de la sèrie, dels dos primers capítols que se n’han emès. És més, molts dels consultats, com ara Roberto Gómez, autèntic espadatxí de García durant anys, o Odón Martí, reporter amb De la Morena durant moltíssimes temporades, van declinar pronunciar-se: «Amb el que m’han explicat millor no veure-ho, la veritat». D’altres sí que han volgut explicar el que per ells és un «frau», una «broma», una «burla», una «pantomima», un «ridícul» i, sobretot, un descrèdit de la professió periodística, especialment dels informadors esportius i, fins i tot, del mateix esport.
En aquest sentit, tots els consultats reconeixen que ni tan sols el cartell que apareix, blanc sobre negre, en l’inici de cada capítol, allò d’«aquesta sèrie, tot i que s’inspira en alguns esdeveniments recents de la història de la ràdio a Espanya, és una obra de ficció i, com a tal, els seus personatges i trames no responen a la realitat...», salva els seus autors de les crítiques ni, sobretot, evita que els telespectadors (donada, hi insisteixo, la publicitat utilitzada en el llançament de la sèrie) considerin que García i De la Morena, els seus equips, la seva manera d’entendre l’ofici i treballar, fossin com reflecteix la sèrie. «Jo només puc dir que la sèrie, tot l’ambient, el discurs, el guió, el que diuen, com ho diuen, com actuen, em sembla tan allunyat de la realitat que, en efecte, no només és pura ficció, sinó que va més enllà de la ficció: tot està inventat, començant perquè De la Morena mai va substituir García ni, per descomptat, el va trair», comenta Alfredo Relaño, exdirector del diari As, responsable esportiu de la SER en aquells moments i inventor de De la Morena. «La sèrie, o el que n’he vist fins ara, em sembla d’un aire carcerari, macarra, que denigra la nostra professió, fa molt mal als autèntics protagonistes d’aquella brillant època radiofònica i també ridiculitza el futbol, els futbolistes, que semblen analfabets, construint-se una supercasa il·legal i amb un majordom negre, ¡sisplau! De veritat, em sembla una versió torrentiana, de Torrente, sí, innecessària, cutre, trista», continua comentant Relaño.
Caricaturització
Per Relaño, a més a més, la sèrie, sí, pura ficció, arrenca no només amb un equívoc, sinó amb una mentida: «No va ser una traïció. A García el van acomiadar i De la Morena, en aquell moment, era gairebé, un becari, bé, tenia un programa a la tarda, però ¡ni parlar-ne de traïció! Tampoc se’n va a la COPE, se’n va a casa seva i, després, torna, però a Antena-3 Radio. És més, recordo que De la Morena l’últim que va fer el dia que se’n va anar García va ser ferse una foto amb ell. Pot ser ficció, però provocar equívocs no és bo, hi insisteixo, quan la gent s’asseu davant la tele intuint que és la vida de García i De la Morena».
Per Relaño la sèrie és «de mal gust». «A veure –afegeix–, estic convençut que farà riure la gent, no ho dubto, però a força, hi insisteixo, d’una desafortunada versió torrentiana d’aquella època. Tot està caricaturitzat, però molt allunyat de la realitat. Sens dubte, em temo que el periodisme esportiu no hi queda gaire bé. Em temo que si aquesta és l’arrencada, el pitjor encara no ha arribat». «Un està acostumat a veure sèries de tota mena i totes són d’altíssima qualitat o això em sembla»,
«La sèrie em sembla d’un aire carcerari i macarra que denigra la nostra professió»
comenta José Joaquín Brotons, un altre dels monstres d’aquella magnífica època radiofònica i, precisament, l’home que, en principi, va substituir García a la SER. «El primer que vull dir és que els creadors de la ficció han perdut una oportunitat única per reflectir aquella època, que va mantenir milions d’aficionats enganxats als transistors cada matinada. I, en comptes de fer un producte seriós, documentat (per cert, em temo que no han parlat amb cap de nosaltres), han fet una sèrie fàcil, xavacana, ni comèdia ni ficció, totalment allunyada de la realitat i de la veritat, que deixa la imatge de la ràdio i el periodisme esportiu per terra».
Brotons assenyala que allò «no va ser un enfrontament de personatges, sinó de cadenes, i, sens dubte, em nego a compartir el bonisme que reflecteix el personatge de De la Morena i la fanfarro