Alegria de viure contra la pandèmia
El Govern neerlandès ha imposat exhaustives mesures de seguretat a les delegacions participants en el desacomplexat festival de la cançó. La final se celebrarà a Rotterdam dissabte davant 3.500 espectadors.
Música, pirotècnia, gresca a la grada i una realització televisiva que potenciarà el dinamisme de l’espectacle. Després de l’aturada obligada de l’any passat a causa de la pandèmia, Eurovisió ha tornat amb força per brindar a l’audiència tres dies (comptant les semifinals de dimarts i dijous) de celebració en un moment clau, de progressiu retorn a la normalitat. No en va l’eslògan d’aquesta edició és un assertiu Open up que, traduït, significa ¡Confia!.
El que no veuran demà els 180 milions de telespectadors en què es calcula l’audiència de la final són les exhaustives mesures de seguretat sanitària imposades pel Govern neerlandès. Afecten, sense excepció, totes les persones que acudeixen a l’Ahoy Arena, el recinte multiusos de Rotterdam que acull el concurs. Eurovisió 2021 forma part del programa Fieldlab, que posa a prova totes aquestes mesures de seguretat en diversos esdeveniments públics dels Països Baixos per contrastar la seva validesa i així, progressivament, anar incrementant l’assistència de públic a espectacles en directe directe.
Per entrar al país, als artistes els van exigir proves mèdiques i resultats negatius. Ja a Rotterdam, els cantants passen la major part de l’estona confinats a l’hotel. Allà esmorzen, dinen i sopen i quan surten de l’habitació sempre han de portar mascareta. Les acreditacions que els van donar a l’arribar porten un geolocalitzador que permet identificar les zones on s’està acumulant massa gent. Tan sols se’ls permet sortir de l’hotel per desplaçar-se a l’Ahoy Arena a les sessions de treball i en autocars exclusius per a ells. Fora d’això, només han anat a un parell d’excursions, preparades i guiades per l’organització, i diumenge passat a la presentació oficial del certamen amb l’alcalde de Rotterdam.
Hospital de campanya
Impossible sortir a passejar per compte propi. A cada delegació se li ha assignat personal voluntari que els fa de nexe d’unió amb l’exterior. Els tests sanitaris són constants; s’ha muntat un hospital de campanya als voltants de l’Ahoy Arena, i ja se n’han fet més de 24.000. Entre les delegacions només s’han detectat quatre positius: un d’ells és el cantant del grup islandès Daði og Gagnamagnið. Tot i que la resta de la banda va donar negatiu, van decidir no participar a la semifinal de dijous. Al seu lloc, Eurovisió ha emès la gravació del seu número a l’últim assaig d’una setmana abans.
Duncan Laurence, guanyador de l’últim festival, també s’ha contagiat: havia d’actuar com a convidat a la final i ha hagut de cancel·lar el seu número. Austràlia no va viatjar a Rotterdam per les dures restriccions a l’hora de sortir del país i va participar a la semifinal de dimarts amb una actuació pregravada. De fet, tots els participants van gravar les seves actuacions a casa setmanes abans del festival, de manera que les cintes quedaven com a reserva per si algun contagi els impedia actuar en directe a Rotterdam.
Eurovisió ha blindat els artistes; per tant, res de contacte amb els fans; ni autògrafs ni fotos. Les mesures de prevenció han obligat a reduir en un 75% l’aforament de l’Ahoy Arena: tan sols 3.500 per garantir la distància social a la grada. Per això es van eliminar tots els seients del parquet central i la zona reservada a espectadors dempeus. Aquest espai ara l’ocupa la Green Room, àrea de descans dels artistes durant el xou. Els afortunats que assisteixin per veure en directe el festival seran rastrejats i hauran d’entrar per torns preestablerts per evitar aglomeracions als accessos.
Eurovisió ha
blindat els artistes; per tant, res de contacte amb els fans; ni autògrafs ni fotos