«Som molt durs amb nosaltres mateixos, com a país»
És un dels autors de ‘Voy a quedarme’, el tema amb què aquest dissabte intentarà guanyar el 65è Festival d’Eurovisió. Amb la peça homenatjarà la seva àvia, una de les persones més importants de la seva vida, que va morir per la Covid-19 fa uns mesos.
— ¿Com porta això d’estar tant temps confinat a l’hotel?
— Estic tranquil. Abans em preocupava, quan em deien que el Festival d’Eurovisió es vivia d’una manera molt intensa, que la gent socialitzava molt i que hi havia moltes festes. Jo soc contrari a això: quan canto sempre estic tancat a l’habitació o escalfant la veu, molt concentrat en el que he de fer. Amb això, aquesta feina se m’hauria fet molt difícil per la meva manera de ser. Però d’altra banda també ho enyoro, perquè crec que estic perdent l’oportunitat de conèixer molts companys que no estan a prop meu. Estic al mateix hotel de Barbara Pravi (França), Gjon’s Tears (Suïssa) i James Newman (Regne Unit). I a ells sí que els veig als dinars, als esmorzars, toquem el piano i mantenim la distància social, però és que som una bombolla.
— ¿Assaja a l’hotel?
— Sí, escalfem la veu cada dia. Fem els exercicis, cantem la cançó sense lletra; és molt curiós perquè ho fem amb les vocals només: oauai, ueo... És molt divertit. Són mètodes d’escalfament d’Irene Alman, que és al cor.
— ¿Ha aconseguit distanciarse de la història personal que explica en la seva cançó perquè no li jugui una mala passada durant l’actuació en directe?
— Sí. Cantar-la és emocionant, però continc aquesta emoció.
Realment aquesta cançó és molt personal i per a mi és difícil ser en aquest escenari. Si hagués de pensar en aquest últim que he viscut, probablement no podria cantar-la, però he aconseguit controlar-ho.
—¿Un dia abans de la final, queda alguna cosa per polir?
— Sempre crec que queda alguna cosa sense acabar. Si una obra no s’abandona, mai s’acaba; jo podria estar fent canvis en la cançó tota la vida. De fet, ja hem tret la versió acústica en anglès, juntament amb James Newman; la versió d’Eurovisió, la que sortirà a l’àlbum i podria estar canviant coses eternament. Per això crec que és moment de fer un pas endavant i dir que fins a aquí ja està bé i que m’emociona.
— Els haters han criticat durament la seva posada en escena, que veurem demà.
— Crec que hem de relaxar-nos i disfrutar més. Som molt durs amb nosaltres mateixos, com a país. I no només parlant del Festival d’Eurovisió. Crec que hem d’apreciar més el que tenim, perquè ni tan sols sabem si ho tindrem sempre i per sempre.
— ¿L’afecten aquestes crítiques? —
No, la veritat. Quan fem canvis mínims, hi ha gent que veu un gran canvi i ho critiquen, ¡però potser hem tocat molt poc! En les coses petites hi ha els grans canvis.
— ¿Qui és el seu cantant preferit de cara a demà?
— Si pogués votar, els meus 12 punts serien per a la cantant francesa Barbara Pravi, des del primer dia. Crec que és molt emocionant el que fa i soc un gran fan de la música francòfona.
— ¿Què farà el dia després que s’acabi tot això? —
Dormir molt; ser amb els meus gossos a casa. Netejar-la, ordenar-la i estar tranquil uns dies. Crec que és molt necessari, per salut mental, estar amb la família i els amics i sense fer res. Vull estar amb els meus gossos, Leo i Tirma, que, per cert, surten al vídeo que dona pas a la meva actuació; ¡estan preciosos! Els trobo molt a faltar. També hi surt la meva àvia i s’explica una mica la història de la cançó. n