Occam tenia raó
Molt mal situat s’ha de tenir el nord si una explicació recargolada, que apel·la als instints més baixos, és la que es dona per bona
¿Què és un ciutadà ben informat, avui en dia? El cicle de notícies de 24 hores fa com a mínim 10 anys que va passar a millor vida, i la successió constant d’esdeveniments, idees i missatges costa cada vegada més d’assumir, si no és com una segona ocupació a temps complet. No sé si existeix una paraula alemanya que designi l’angoixa per no poder formar-se una opinió sòlida sobre l’actualitat del dia (una cosa així com Solidemeinungüberdiesituationdestagesmangelangst),
però hauria d’existir. És molt difícil emetre un judici informat sobre què passa a Colòmbia i, al minut següent, passar a saber per què ara l’ofensiva contra Gaza, i a l’altre dia posar la vista al Marroc, per molt voluntàriament todòlegs i molt consumidors compulsius d’informació que siguem. Estar plenament informats és una noble aspiració tot i que, per definició, sigui impossible.
Dit això, no sempre fa falta complicar les coses en excés. Fer-ho és deshonest intel·lectualment. Pot ser que cada instant tingui infinites arestes, però anomenar-ho «bonisme» a fer el bé, i córrer a justificar les injustícies per imperatius geopolítics no és aprofundir en res, sinó ofuscar deliberadament. Molt Kissinger de pacotilla va trobar dimecres el seu trampolí en una foto: en aquesta foto, una voluntària consolava amb la seva abraçada un jove que havia travessat nedant la frontera amb Ceuta. No hi havia més que un simple gest humà, tot i que la carcúndia projectés a través d’ella a Twitter tota la seva podridura. El seu missatge d’odi en realitat era també simple, però revestit de falsa complicació conceptual, d’intel·lectualitat enganyabadocs per confirmar el biaix dels convençuts. Aquesta estratègia actua com un bàlsam per als creients, i es dona també amb les fake news i les teories de la conspiració, perquè apel·la l’anhel humà de sentir-nos llestos i especials. Però molt mal situat cal tenir el nord si una explicació recargolada, que apel·la els instints més baixos, és la que es dona per bona. La realitat pot ser complexa, però la navalla d’Occam continua tallant, i posa les misèries al descobert.