Desterrats a l’àrea metropolitana
Un centenar de voluntaris van detectar a l’Hospitalet 92 persones dormint al carrer, 30 en cotxes abandonats. A BCN la xifra va arribar a 895 persones, a 48 a Badalona i a 28 a Santa Coloma de Gramenet.
Al matí, el Saïd utilitza un abric vell, roba bruta i una gorra al cap que amb la mascareta el fa irreconeixible. Així pot passar desapercebut quan el seu fill passeja pel carrer mentre ell burxa als contenidors de la ferralla. Si aconsegueix vendre bastantes peces pot, almenys, menjar una llauna de conserves quan fosqueja. De nit es renta en un gibrell d’aigua en un pàrquing i s’enfunda en una manta dins del seu cotxe. Així viu el Saïd des de fa vuit mesos a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) quan la pandèmia li va arrabassar tot. Com a tants d’altres, el virus els va treure la feina, després la vivenda i ara és la seva ment la que trontolla. Ell és tan sols una del miler llarg de persones que dormen al carrer a les grans ciutats metropolitanes, segons van explicar la passada nit centenars de voluntaris comandats per entitats socials.
«És l’únic que tinc» respon el Saïd, un marroquí de 48 anys que va arribar a Catalunya el 1981, quan assenyala el seu vehicle. La pandèmia el va agafar a Avinyó (França). «Allà treballava en una empresa que fabrica maquinària industrial: tenia un bon sou, un pis i tot el que sempre vaig desitjar .... i ara estic al carrer. ¡És lamentable!», exclama. Va acabar el seu contracte i va haver de tornar a l’Hospitalet per renovar el permís de treball. «Se’m van acabar els estalvis, i vaig decidir quedar-me al cotxe. Han passat vuit mesos i aquí segueixo, ningú m’està ajudant a sortir-ne», critica. L’alberg municipal
Creu Roja li ha facilitat una manta per dormir, però diu que fa tres mesos que va demanar apuntar-se a l’alberg municipal de l’Hospitalet, que disposa de 31 llits. «Encara no m’han trucat, no hi ha lloc», es queixa. Mentrestant, ha intentat buscar feina. «¿Com aconsegueixo donar-los el currículum si no tinc per imprimir-lo?».
En el mateix pàrquing, tres persones més estan en la mateixa situació. El Mostafá ja ha complert el mig segle, i fa cosa d’un any viu en una furgoneta que es va trobar abandonada. «L’he arreglat una mica i mira, així passo menys fred», explica resignat. Fa més de 30 anys que és a Espanya treballant en la construcció. «Primer llogava habitacions per 300 euros, però amb la pandèmia em vaig quedar sense res i vaig acabar aquí», explica mentre se li entelen els ulls. També viu de la ferralla, però, dels 15 euros que pot aconseguir al dia, la meitat els guarda per enviar-los a la seva dona i les seves dues filles que viuen a la localitat marroquina de Nador i que, per descomptat, «tampoc saben res d’això». Mira al cel i esbufega. «Només em queda aguantar una mica, i que Déu em salvi d’aquesta».
Qui també viu de la ferralla és el Ramón, 39 anys, veí de Terrassa. «Fa un any estava vivint amb la meva dona i els meus fills al meu pis», recorda. Des d’adolescent ha sigut lampista autònom, però quan va arribar el virus la seva facturació va baixar un 95%. Les dificultats econòmiques i els drames a casa van precipitar la seva fugida i el divorci. Fa dos mesos que viu en un cotxe vermell, porta una barba important i el vehicle desprèn una forta fetor. «Dutxar-me ho faig com puc... però em costa tot moltíssim. D’explicar-ho se’m posen els cabells de punta. Em sento completament sol», explica
«Se’m van acabar els estalvis, i vaig decidir quedar-me al cotxe. Han passat 8 mesos i aquí segueixo»
SAÏD
48 ANYS
mentre mira a l’infinit per contenir les llàgrimes.
A pocs metres la Mayka, una dona de 48 anys, es va apropiar fa tot just un mes d’un cotxe atrotinat. Llarga melena rossa, els seus ulls blaus denoten cert abatiment. «De dormir, dormo poc, i ja se m’està començant a anar el cap. No entenc per què no em poden treure d’aquí», es
queixa. Fa quatre anys que aquesta dona deambula pel sòl de l’àrea metropolitana després de perdre la feina, assumir la mort de la seva mare i sobreviure a una relació de maltractaments. «Abans dormia a la plaça de les Glòries, però vaig tenir molts problemes», se sincera. Per exemple, diversos intents de violació. «Per això dormo sempre amb un ganivet al costat», assenyala. Moltes vegades li han ofert d’anar a l’alberg municipal, però ella s’hi nega. «No estic perquè m’imposin normes i horaris», confessa.
Són quatre de les 92 persones que dijous a la matinada un centenar de voluntaris van detectar dormint als carrers de l’Hospitalet. Trenta d’elles, a l’interior de cotxes abandonats. A la segona ciutat més poblada de Catalunya, i de les més denses d’Europa, és la primera vegada que es fa un recompte així. També es van repetir a Barcelona (895), Santa Coloma de Gramenet (28) i Badalona (48), on ja es van realitzar recomptes en anys anteriors. En total, 1.063 persones viuen al ras en aquestes quatre ciutats.
«Això ens ha de servir per millorar les accions que estem fent avui», explica Alfons Molons, tècnic local de Creu Roja. Aquesta entitat visita cada setmana algunes persones que dormen al carrer i els proporciona roba d’abric, mantes i beguda calenta. Ells, al costat de Càritas i la fundació La Vinya, han unit més de 100 voluntaris en el recompte. «En aquesta ciutat falten molts recursos i esperem que el recompte ajudi a canviar-ho», diu Kiko Segura, membre de l’equip de carrer de la fundació. Lamenta que no s’empadroni totes les persones que viuen al carrer, que no hi hagi dutxes ni menjadors socials públics, que les 31 places de l’alberg municipal són insuficients i que en alguns casos la ciutat envia a Barcelona les persones que dormen al carrer.
Fonts municipals neguen aquesta debacle. «Empadronem tothom i a l’alberg poden menjar calent i dutxar-se. El problema és que molts no hi volen anar», afegeixen des del consistori. Sí que reconeixen que en els tres primers mesos de l’any han atès 130 persones sense llar i que la mitjana d’ocupació de l’alberg municipal és de 31 places. També recorden que el servei de visites setmanals de la Creu Roja està promogut pel consistori, i que l’últim va detectar 22 persones.
«Amb la pandèmia hi ha més gent vivint al carrer... sobretot en cotxes. L’alberg ha estat a petar i no hi ha espai per a ells», reconeix un agent de la Guàrdia Urbana durant el recompte. «A veure si això serveix perquè l’ajuntament reaccioni i ampliï els serveis per a ells com en altres ciutats», es queixa la Marta, voluntària i membre del projecte de vivenda de Càritas. El Pepe, convertit també en prospector per una nit, recordava que fa més d’un any que està en erto. En les seves paraules retrunyia la veu del Ramón. «Jo mai em vaig imaginar que estaria així... Un dia es pot torçar tot i seràs tu qui estigui en aquest cotxe».
«De dormir dormo poc, i ja se me’n va el cap una mica. ¿Per què no em poden treure d’aquí?» MAYKA 48 ANYS