L’aprovat de Brussel·les
Després del vistiplau de la Comissió Europea al pla de recuperació espanyol, el Govern ha de buscar suports per emprendre les reformes compromeses
La Comissió Europea (CE) ha donat el seu vistiplau al pla de recuperació presentat per Espanya. Després de mesos de negociacions era el pas previsible, però indispensable perquè comencin a fluir els esperats fons europeus aquest mateix estiu. La presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, va viatjar a Madrid per entregar en mà a Pedro Sánchez les recomanacions de Brussel·les per a Espanya, el primer dels països que visitarà –en els pròxims dies anirà a Dinamarca, Grècia i Luxemburg–, cosa que pot donar una idea de l’atenció que l’economia espanyola suscita en les institucions europees. Si, com és d’esperar, el Consell de Ministres d’Economia i Finances (Ecofin) dona la seva aprovació en la reunió del 13 de juliol, Espanya podria rebre automàticament un avançament de 9.000 milions d’euros dels 69.500 milions que li corresponen en concepte de subvencions a fons perdut (al voltant de 70.000 milions d’euros més ho serien en crèdits tous). Segons el calendari de Brussel·les, a l’octubre es desemborsarien 10.000 milions d’euros més, i així successivament en diverses entregues fins al 2026. Per a aquest any, per tant, Espanya rebria 19.000 milions d’euros de fons europeus, tan sols el 70% dels 27.000 milions que havia previst el Govern espanyol per als Pressupostos del 2021. El perquè d’aquest desfasament podria interpretar-se com una rebaixa de les expectatives europees sobre el compliment del pla. En qualsevol cas, trastoca les previsions pressupostàries del Govern, que potser eren massa optimistes.
L’ajuda europea no serà incondicional. En una operació sense precedents, la Comissió va captar dimarts passat 20.000 milions d’euros als mercats, en la primera emissió de deute públic per al pla de recuperació. Per arribar a aquest punt, ha calgut superar les reticències d’alguns dels països menys endeutats de la Unió, i Brussel·les es mantindrà vigilant sobre la destinació dels diners que rebin els més beneficiats, amb Espanya i Itàlia al capdavant. Els fons europeus s’aniran desemborsant a mesura que cada país compleixi els compromisos d’inversions i reformes, que en el cas d’Espanya té punts calents com les pensions o els impostos.
En la seva valoració, la Comissió Europea destaca que Espanya destinarà el 40% dels 69.500 milions a la transició verda (el mínim exigit era el 37%), i el 28% a la transformació digital (també per sobre del 20% mínim). Això, sumat a les reformes per reduir la segmentació del mercat laboral, de polítiques actives d’ocupació, del sistema de pensions o del sistema fiscal, entre d’altres, porten Von der Leyen a concloure que el pla aprovat «transformarà profundament l’economia d’Espanya, la farà més verda, més digital i més resistent». L’escenari no pot ser més prometedor, si no fos perquè tot això s’ha de completar en cinc anys, en els quals el Govern ha de teixir amplis acords, ara com ara complicats. Pedro Sánchez no s’hauria d’escudar en les exigències de Brussel·les per imposar reformes sense comptar amb els agents socials i resta de forces polítiques. El pla aprovat únicament va ser pactat entre els dos socis de l’Executiu, però no amb la resta dels partits que van recolzar la investidura, cosa que ara deixa en l’aire els compromisos adquirits davant Brussel·les. Una estratègia irresponsable, ja que l’incompliment d’aquests compromisos pot paralitzar les ajudes. I ja hem vist en la menor entrega prevista per a aquest any un indici del que això pot significar per a la recuperació.