¿Més guanys que pèrdues en temps de pandèmia?
Després d’un any i mig afectats per la Covid-19 han sorgit amb força valors comuns com la cura, la ductilitat, la humilitat, la veracitat, la interdependència i la carnalitat. Professionals de la salut ens expliquen el que ha sumat i restat en aquesta crisi
N. Bonet
SII MONOGRÀFICS i pensem en la pandèmia, segurament la paraula que ens ve abans a la ment és la de pèrdua i en molt pocs casos la de guany. En termes emocionals i ètics, el doctor en Filosofia i catedràtic de Teologia Francesc Torralba destaca, en canvi, els valors que sí que han aflorat de forma positiva durant aquest període incert que ens ha obligat a tots a recol·locar les nostres prioritats i la jerarquia d’allò que considerem essencial en les nostres vides. Francesc Torralba és també escriptor i forma part del Consell Assessor de la Fundació Mémora. En la III Jornada de reflexió sobre les nostres pèrdues com a part de la vida, el doctor Torralba apuntava que el que estem vivint és una crisi. Una paraula que significa transformació i canvi. Davant de la dimensió física més evident que hem pogut veure en l’últim any i mig (UCIS plenes, gent plorant, cues de la fam), Torralba destaca també una dimensió subterrània, que és l’ètica i emocional: “és una crisi que ha esquinçat molta gent, ha generat emocions molt tòxiques com la culpa, la pena, l’angoixa o la desesperació”. En la seva aportació a la jornada, el catedràtic va destacar que la pandèmia, “com en tota crisi, ha alterat profundament la nostra piràmide de valors”.
EL FUTUR. ¿Però és just parlar únicament de pèrdues? Per a Torralba és clar que no. Però porta la pregunta un pas més enllà: els nous valors que ara prevalen, ¿sabrem mantenir-los al llarg del temps i de cara a futures crisis? Anem per parts. Per a Torralba el que queda clar és que han ressorgit amb força els valors de la cura, la interdependència, la ductilitat, la veracitat, la humilitat i la carnalitat.
La cura d’un mateix, dels altres, de les institucions, professionals, del sistema de salut pública, dels serveis socials... “Hem experimentat a títol individual i col·lectiu la nostra extraordinària fragilitat”, argumenta Torralba i això fa que es posin de manifest tots els mecanismes de prevenció: que ens rentem les mans i portem la mascareta, però també la cura d’un mateix, davant el nihilisme i la caiguda en el desànim.
D’aquesta manera, tant l’autocura (selfcaring) com la cura de l’altre han de quedar profundament sedimentats perquè en el futur seguim tenint-los presents. “Passat aquest huracà espero que tinguem present que ens hem de cuidar nosaltres mateixos, cuidar els més vulnerables, el nostre sistema públic de salut”, conclou.
Vivim en un món en xarxa, interdependent, en el qual tot és permeable, tot afecta a tot. I això ha posat de relleu el valor de la interdependència: “El que fem aquí acaba afectant molt lluny”, ja sigui en l’àmbit ecològic, sanitari o econòmic. El professor Torralba insisteix que aquest és un aprenentatge que necessàriament hem de sedimentar de cara al futur, haurem de poder prendre decisions col·lectives davant de noves crisis a fi que les generacions futures puguin viure en aquest planeta.
DAVANT L’IMPREVIST.“El futur pròxim no sabem com serà però ens demanarà molta ductilitat”, resumeix Torralba. Aquesta crisi ens ha posat en situacions imprevistes. Però el catedràtic recorda que la rigidesa evolutivament és la mort i la flexibilitat és la supervivència. Durant la pandèmia hem experimentat una mutació global però no tots hem actuat igual. Davant d’una possible mirada nostàlgica i paralitzadora, hi ha qui no s’ha aturat i ha aplicat la seva agilitat mental, adaptant-se i canviant les formes, com per exemple el procés de digitalització que ha fet passos de gegant.
També concedim més valor
b“Passat aquest huracà espero que tinguem present que ens hem de cuidar” b“Com tota crisi, ha alterat profundament la nostra piràmide de valors”