La vocació i el treball en equip, claus per superar la pandèmia
El personal de la salut analitza l’impacte psicoemocional per la intensitat de l’atenció durant la Covid-19 i elaboren estratègies conjuntes per suportar-lo
L’amor a la professió, el treball en equip i el suport de la xarxa de companys, ha sigut i està sent el que ha empès els professionals de la salut a seguir endavant en època de pandèmia. Amb condicions extremadament dures, tant físicament com emocionalment, metges, infermeres, personal de residències i d’assistència primària han hagut d’adaptar-se a les circumstàncies sobre la marxa i sobreposar-se a tots nivells.
En una sessió de webinari del blog Tu Apoyo en Red, dos professionals del sector van analitzar l’impacte psicoemocional per la Covid-19 en el personal mèdic. Xavier Cantero, metge de família al CAP Igualada Urbà, confirmava les dificultats amb les quals van haver de lidiar tant a Atenció Primària com a l’hospitalària i apuntava que l’essencial ha sigut “donar importància la professió sanitària”. Cantero, que va néixer a Igualada i exerceix en aquesta població, la primera que es va confinar a Espanya per la Covid-19, recomanava “recolzar-nos en la nostra feina, en la nostra professió, en la gent per qui ho fem” i afegia que “si es perd l’amor per la professió és molt difícil llevar-se als matins”.
En aquest sentit, tant Cantero com
Judith López, psicòloga general sanitària de la Fundació Salut i Persona, van defensar la importància dels companys, de l’equip i del suport en xarxa. López insistia que “tothom té la capacitat de tirar endavant: si anem junts, ens en sortirem, d’aquesta”. “És una feina de respecte, d’igualtat i d’anar tots a una, només així tiraràs endavant”, afegia López, i admetia que amb el primer impacte, el corrent se’ns emporta però després agafem distància i és quan sorgeixen les estratègies pròpies i de l’entorn per sortir d’una situació posttraumàtica com ho pot ser el xoc de la primera onada de Covid-19 als centres mèdics.
Cantero incidia en la importància de cuidar-se un mateix per poder cuidar i acabava amb la conclusió que “hem demostrat que tenim capacitat de canvi, de gestió, de resiliència, units des de la base”.M