Disfuncions del model científic
Els últims anys, les universitats han sigut les ventafocs del sistema d’investigació
Als darrers 20 anys les universitats han estat les ventafocs del sistema català de recerca. A la inversa, els centres de la xarxa CERCA (Centres de Recerca de Catalunya), bastits d’ençà l’any 2000, han estat les germanastres beneficiades. Una breu història dels fets. Fins a l’any 2000 la recerca científica a Catalunya la feien les set universitats públiques (les tres antigues i més grans, més quatre de noves creades al bienni 1990-91), els centres del CSIC, i alguns hospitals. Partint d’un nivell ínfim de finançament el 1980, les partides per a projectes de recerca procedents de l’Estat, i en menor grau de la Generalitat, incrementaren molt notablement del 1980 a l’any 2000. En paral·lel, la Generalitat augmentà notablement el finançament basal a les universitats, enfortint el desenvolupament i el potencial dels campus. De tot plegat, el sistema universitari català es posicionà, tant en recerca com en docència, als primers llocs dels rànquings estatals, i en bona situació als europeus i fins i tot als mundials.
L’any 2000 el model català de recerca canvià substancialment. La reiterada negativa de l’Estat a transferir a la Generalitat les competències exclusives en recerca i el manteniment per aquell del control i regulació de les estructures universitàries dugueren la Conselleria d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació a impulsar, bastir i mantenir centres de recerca autònoms, independents dels centres públics. La bonança econòmica de la dècada 2001-2010 afavorí crear 34 d’aquests nous centres que, junt amb els 16 centres ja existents, formaren la xarxa CERCA. En paral·lel, s’instaurà el programa ICREA de contractació de professorat d’excel·lència, adscrit a universitats i als CERCA. La despesa a crear i mantenir la xarxa CERCA fou molt elevada, i els efectes col·laterals negatius (subfinançament) per a les universitats considerables. Al voltant del 2010, l’èxit evident de la xarxa CERCA i del programa ICREA dugué els mitjans de comunicació (diaris, revistes, ràdios, TV, xarxes socials) i des dels mateixos centres CERCA a propagar l’eslògan que la xarxa CERCA era el model d’èxit que havia col·locat Catalunya al mapa mundial de la recerca. I d’ací, es va fer córrer que la recerca als CERCA era superior a la de les universitats.
¿És cert això? I si ho és, o no, ¿quina importància té per al model català de recerca? Un estudi recent dut a terme a la Universitat de Barcelona (UB) ha comparat la productivitat i l’eficiència en cinc àrees estratègiques de recerca entre la UB i quatre dels centres CERCA més rellevants, relacionant indicadors internacionals de producció amb els recursos humans i econòmics. Malgrat tenir menys recursos tècnics i econòmics disponibles per investigador, la UB obté millors resultats a la majoria d’indicadors, excepte en una de les àrees i el seu centre CERCA corresponent. Els resultats positius de la UB són més notables encara pel fet de fer-se en centres envellits en personal i infraestructures, amb força menys contractes ICREA, havent de compaginar recerca amb docència, i enmig de la crisi econòmica que del 2010 al 2017 afectà més negativament el finançament de la Generalitat a les universitats que als CERCA.
¿Quines reflexions podem extreure sobre
És peremptori canviar la rígida estructura i el sistema funcionarial dels centres universitaris
el futur del sistema català de recerca? En primer lloc, tot i admetent el seu èxit, el fulgurant i costós programa CERCA va tensar el sistema de recerca drenant recursos que, almenys en part, haurien pogut enfortir els grups universitaris. En segon lloc, el nombre de centres CERCA creats fou clarament excessiu; la prova és que el seu nombre s’ha reduït de 50 (2010) a 39 (2020), i s’hauria de redimensionar més. En tercer lloc, cal millorar l’actual subfinançament de la recerca a les universitats; el sistema dual anglès podria ser un bon model d’inspiració. Finalment, es peremptori canviar la rígida estructura i el sistema funcionarial de les universitats introduint la lliure contractació, la promoció per mèrits, i el constant retiment de comptes.
La nova Conselleria de Recerca i Universitats hauria de ser la fada protectora que, per mor d’un millor model de recerca, eliminés les actuals disfuncions establint un millor i just equilibri entre universitats i centres CERCA.