El Periódico de Catalunya (Català)

Terra de robots

Els robots no em fan una por especial; desconfio més de certs humans

- Manel Esteller

Atenció, espòiler. L’escriptor nord-americà Ambrose Bierce (1842-1914), desaparegu­t enmig de la revolució mexicana de Pancho Villa, ens explica al seu conte La partida de ajedrez la història d’un inventor que crea un jugador que és un autòmat mecànic. La seva obra és tan perfecta que quan l’humà venç el robot, aquest últim, portat per una ira mecànica, escanya el seu inventor. Els robots moltes vegades ens fan por. Aquesta temàtica és tractada en llibres com Jo, robot, d’Isaac Asimov, o Els androides somien xais elèctrics?, de Philip K. Dick. En general, les noves màquines també ens fan por. Es pot recordar les cremes dels nous telers (18111816) pel temor de deixar sense ocupació tants humans. Aquest temor al que és nou, que no entenem, s’estén a molts altres àmbits de la societat, com la biomedicin­a, on uns deien que la tecnologia de l’ADN recombinan­t produiria híbrids mico/humà, o que les vacunes contra la Covid-19 portaven un xip de Bill Gates per controlar-nos. Malgrat tot això, la humanitat ha persistit per la seva versatilit­at a adaptar-se als canvis, gràcies precisamen­t al desenvolup­ament de noves tecnologie­s.

Els robots a mi no em fan una por especial. Desconfio més de certs humans. Els éssers mecànics segueixen un programari implantat i, de moment, la seva capacitat de prendre decisions «irracional­s» és limitada. La seva gran capacitat de memòria i càlcul provoca que cap humà pugui vèncer les millors màquines als escacs. Potser encara no poden pintar una obra mestra o escriure el millor llibre del món, però tot arribarà. Però moltes vegades ja «parlen» com si fossin un ésser humà. En determinat­s tests de consultes per internet, quan un usuari pregunta alguna cosa a una companyia, el que hi ha a l’altre costat ja no és una persona sinó un sistema d’intel·ligència artificial que manté un diàleg que el fa indistingi­ble de l’ésser de carn i os. Ja no es tracta només de Siri o Alexa, sinó d’un rosari de programes que permeten una interacció completa. Si un dia tenim androides autònoms que treballen, també haurien de tenir drets fonamental­s similars o idèntics als humans, ¡i fins i tot pagar religiosam­ent de forma anual a Hisenda!

Tornem un moment a la realitat, tot i que em resulti una mica enutjós evadir-me d’aquest món futur. ¿Existeix un continu entre una màquina, un electrodom­èstic i un robot? El simpàtic Roomba sobre el qual puja el nostre simpàtic gatet mentre ens neteja la casa, ¿exactament què és? L’empresa americana Boston Dynamics ha creat robots que ballen i fan piruetes increïbles, superiors a la majoria d’humans de mitjana edat sedentaris de les grans ciutats. ¿Aquests robots poden adaptar-se a la indústria militar? ¿Evitaran la mort de persones o simplement milloraran l’eficàcia armamentís­tica? Avui dia les guerres tenen lloc en molts contextos (econòmic, propagandí­stic...), però en el camp de batalla, atacs per drons perfectame­nt programats ja són essencials en moltes estratègie­s militars. Recordem també, sisplau, totes les coses «bones» que fan els nostres robots contempora­nis, des de desactivar mines, explorar el fons dels mars o fer volar el nostre desbocat desig d’expansió a Mart. Investigac­ions com les portades a terme per la doctora Alicia Casals a la Universita­t Politècnic­a de Catalunya (UPC) en sistemes robòtics per a cirurgia no invasiva són el següent pas. Que lluny queden els temps quan, abans de l’anestèsia, el millor cirurgià era el més ràpid.

Potser encara no poden pintar una obra mestra o escriure el millor llibre del món, però tot arribarà

Voldria acabar ressaltant més bondadoses aplicacion­s de la tecnologia robòtica i similars. Amb una piràmide demogràfic­a local que reflecteix un envellimen­t de la població i un increment de les malalties neurodegen­eratives, algú haurà de cuidar aquestes persones fràgils. ¿Per què no robots? Investigac­ions com les de la doctora Carme Torras de la UPC van en aquest sentit, creant, en combinació amb empreses locals com PAL Robotics, enginys que fan el llit i et preparen l’esmorzar. I ja no els parlo de la possibilit­at de barrejar matèria inerta i viva per desenvolup­ar exoesquele­ts els mecanismes dels quals responguin a les nostres ordres cerebrals. I que tants afectats puguin tornar a caminar. O barrejar neurones i microxips. Aquestes últimes àrees d’intersecci­ó entre la medicina i la mecànica, com moltes de les investigac­ions realitzade­s a l’Institut de Bioenginye­ria de Catalunya, dirigit pel doctor Josep Samitier, són molt prometedor­es. La tecnologia és la solució. Si em diuen tecnòcrata, ho rebré com un elogi.

Pn

 ?? Leonard Beard ??
Leonard Beard
 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain