Les clavegueres de Barcelona estan en risc de col·lapse
Diversos trams privats del clavegueram no es netegen des de fa dècades. Si no s’aborda el problema de soca-rel, la despesa pública i les conseqüències mediambientals poden ser fatals.
Nou de cada deu catalans resideixen a la conca interna de Catalunya, formada principalment per Girona, Barcelona i Tarragona. En aquesta zona es concentren tan sols el 40% dels recursos hidrològics de tot el territori, cosa que provoca seriosos problemes en els processos de proveïment i tractament d’aquestes aigües.
«Les masses d’aigua estan molt tensades perquè en tenim poca i a més està sotmesa a una forta pressió antròpica», explica Montserrat Alomà, directora de comunicació de l’Agència Catalana de l’Aigua, empresa pública encarregada de la gestió i sanejament de l’aigua. Per l’experta, existeix un problema de sobreexplotació i contaminació: aproximadament «un 45% de les aigües de Catalunya no compleixen encara els requisits de qualitat que assenyala la directiva marc de l’aigua», afirma.
Segons l’AMB, a l’àrea metropolitana de Barcelona hi ha més de 3.000 quilòmetres de col·lectors que transporten diàriament 900.000 metres cúbics d’aigües residuals. Aquesta xarxa està preparada per conduir aquestes aigües cap a les depuradores i altres instal·lacions de sanejament, però no per transportar els rebutjos no biodegradables que ciutadans i empreses aboquen pels seus desaigües.
Els claveguerons particulars
«On més incidències es produeixen és en el que es coneix com a claveguerons particulars, que és la connexió de l’edifici a la claveguera municipal», afirma Josep Garriga, cap del servei d’inspecció i neteja de Barcelona Cicle de l’Aigua, empresa pública encarregada del manteniment del sistema de clavegueram. «Molta gent pensa que aquesta canalització, per estar a la via pública, és propietat i responsabilitat de l’ajuntament. Però l’ordenança municipal deixa clar que el manteniment i la reparació d’aquests conductes és responsabilitat de la comunitat de propietaris», afirma. No obstant, tot i que així es recull a l’article 52-32 de l’ordenança general del medi ambient urbà de Barcelona, no només existeixen comunitats que no estan realitzant el manteniment recomanat d’una vegada a l’any, sinó que hi ha claveguerons que no s’han netejat des de fa dècades. El manteniment d’aquests trams és una de les especialitats de Multiserveis Joannet SL, que recomanen realitzar-los cada quatre mesos. Teo Ballesteros, el seu director de serveis, afirma que són treballs «molt eficaços, que faciliten desguassar correctament i eviten les aglomeracions de residus sòlids com les tovalloletes».
«Estar allà a baix 20 minuts és com estar vuit hores en qualsevol espai confinat, perquè hi ha grans índexs de metà acumulats», explica l’expert.
Grasses i tovalloletes
Segons la Fundació Biodiversitat, dos terços de l’oli utilitzat acaba a les clavegueres, malgrat que existeix l’obligatorietat de portar-lo als punts verds dels municipis. Segons Garriga, «la unió química dels greixos i olis amb els detergents, l’aigua i l’efecte estructural de les tovalloletes, genera unes plaques de greix solidificat» que poden causar seriosos problemes en el clavegueram.
L’impacte de l’hostaleria també és molt notori, una cosa que es va constatar durant el confinament a Barcelona: «Es va notar una important baixada del tipus de residu quant a greixos relacionats amb l’activitat de restauració», explica Garriga. Per això és important que les empreses d’hostaleria realitzin una correcta gestió dels seus residus. Els negocis que tenen el seu dipòsit d’aigües residuals per sota de l’altura del clavegueram públic han de comptar amb un sistema de bombes que condueixi aquests residus cap a les vies generals.
Ballesteros explica que el correcte manteniment d’aquestes instal·lacions és clau: «Els usuaris, lamentablement, no en fan un ús responsable. S’ha de vigilar de prop el sistema perquè les tovalloletes higièniques, en gran manera, i altres elements d’impossible dissolució no facin malbé les electrobombes instal·lades». David Márquez, operari de neteja i company de Ballesteros, comparteix la mateixa opinió. Ell ha vist de tot: «En un baixant de vàter vam trobar un fèmur de pota de pernil», confessa.
No obstant, Garriga considera que no s’ha d’atacar el sector de la restauració. «Tothom que estigui connectat a la xarxa de sanejament ha de complir la normativa», conclou el tècnic.
■