Les Rambles, en plural
El projecte s’arremanga i, amb tacte, deixa una porta oberta a rectificacions i millores
Ahir, 3 d’octubre, van entrar les màquines per transformar les Rambles. Se’ns haurien de posar els pèls del clatell de punta davant una obra de tal dimensió, posició i calat. Com oblidar el lífting del passeig de Gràcia i aquesta injecció de bòtox que va paralitzar la unió dels tramvies per la Diagonal. El document executiu presentat dimarts apunta altres maneres, començant pel nom de la proposta guanyadora del concurs internacional: les Rambles. Un plural inclusiu que assumeix la complexitat, llegeix per trams i episodis, analitza conflictes i potencials, i dona empara a moltes veus. A les nostres Rambles no sobra ningú. El projecte s’arremanga: mobilitat, infraestructures, activitat, verd, il·luminació, terrasses, estàtues humanes... del més general al més particular, i, amb tacte, deixa una porta oberta a rectificacions i millores. Destaca la voluntat d’ordenar quioscos, castigats amb la incertesa, d’una banda (tot i que alguns desborden matusserament pels dos). També la disposició asimètrica, que reserva espai per a transport públic i bicis, afluixa escocells i inclou mobiliari inclusiu.
La forma tangible de l’urbà podria eclipsar uns fons que acompanyen i sostenen la proposta. La construcció d’un cos cultural articulat entorn de l’eix promet. Formidable l’emissora de ràdio en directe. Difícil l’objectiu d’un comerç autòcton, però la protecció d’alguns locals és un esforç valuós. També hi voldríem més veïns. Un govern municipal, per voluntariós que es posi, ho té cru: són 18 esforçats regidors contra el capitalisme global. Felicitem-nos pels APROP, allotjaments de proximitat construïts en sis mesos a 70 metres del pla del Teatre, finalistes del FAD i Premi Europeu Bauhaus. Un altre món és possible.
Les Rambles donen nom als trams d’un riu que discorre des de la font de Canaletes fins al delta de Santa Mònica. No van néixer avinguda. Fixin-se com esglésies i palaus es posen de costat o s’aparten. Els arbres i les voreres arriben després de la desamortització i la demolició de convents, però és el primer ferrocarril metropolità de la ciutat el que les converteix en columna vertebral. Rambla ve de l’àrab ramlah, sorral, riera. En el seu curs final s’arramben les següents funcions: Comandància de Marina, Capitania General, Govern Militar, Sector Naval, Sector Aeri, Subdelegació del Ministeri de Defensa i Institut Social de les Forces Armades. A més de l’antiga Foneria de Canons i les Drassanes Reials.
L’enginyeria militar va fer possibles grans construccions sobre terreny guanyat al mar. Avui segresten el cabal cívic de la nostra més insigne artèria. Les seves plantes baixes són cegues. Les seves portes es blinden a la ciutadania i el seu pes simbòlic carrega sobre la base de l’espina dorsal de Barcelona. Potser aquest còccix, aquests volums considerables, admetrien cintura, funcions i transparències més considerades amb els veïns i visitants de la nostra ciutat.
■
El projecte assumeix la complexitat i dona empara a moltes veus