El PSC i els comuns temen que una ruptura perjudiqui Sánchez
▶ Socialistes i morats rebutgen que s’avancin les eleccions a Catalunya per por que ERC no recolzi els Pressupostos de l’Estat
PSC i comuns estan a l’aguait davant l’alt risc de ruptura del Govern. Tots dos han sigut clars a l’hora d’assenyalar que el calibre de la crisi entre ERC i Junts evidencia que la coalició independentista està «esgotada» i és un «destorb» per a la governabilitat. Tanmateix, malgrat fer un diagnòstic lapidari, ni Salvador Illa ni Jéssica Albiach han pronunciat la paraula que sol imposar-se quan algú conclou que qui mana no funciona: eleccions.
El perquè té resposta, sobretot, en l’aritmètica que sosté el Govern del PSOE i Podem. I és que el final abrupte de la legislatura catalana pot repercutir en els pressupostos generals de l’Estat –ERC és clau en la seva aprovació– i, per tant, en l’estabilitat de Pedro Sánchez.
Per ara, el president Pere Aragonès ha manifestat que la seva intenció, fins i tot si Junts surt del Govern, és continuar la legislatura. Socialistes i comuns en cap moment l’han qüestionat i no han anat més enllà de reclamar que expliqui amb quins suports comptarà.
Motiu de pes
Els uns i els altres esgrimeixen públicament que és moment de garantir estabilitat i de ser responsables garantint en totes les institucions pressupostos capaços de capejar la crisi que afecta la ciutadania. Just en els pròxims dies, la Moncloa premerà l’accelerador dels comptes amb l’aspiració de comptar de nou amb el suport dels republicans.
Sense ells, la continuïtat del Govern central pot quedar en dubte en un moment en què el PP somia la seva caiguda, un motiu de pes perquè ni Illa ni Albiach vulguin en aquests moments una campanya a Catalunya. És per això que, malgrat ser crítics amb Aragonès, emeten senyals que ells poden ser la seva xarxa si s’emancipa dels postconvergents.
El PSC ha deixat clar que la seva mà continuarà estesa per aprovar els pressupostos de la Generalitat tot i que es trenqui la coalició independentista i critiqui un dia sí i l’altre també que el Govern és «en temps de descompte», un gest que implica donar per fet que la legislatura pot seguir si es teixeixen noves aliances.
D’arguments n’hi ha
Illa, que va guanyar les eleccions i a qui les enquestes somriuen, podria tenir arguments per reclamar anar a les urnes. Però ni li convé al PSOE ni a l’estratègia dels socialistes catalans, que no només passa per tornar a quedar primers, sinó per fer-ho amb prou majoria com perquè quedi curtcircuitada la majoria independentista i puguin arribar a la presidència.
I els comuns, que ja van anunciar la setmana passada que congelaven les negociacions dels comptes fins a saber si cau o no el conseller Jaume Giró, han instat el president a no esperar a la consulta de Junts per decidir si fa fora els seus fins ara socis. Se saben preferents per a ERC davant el despenjament de la CUP, motiu pel qual aprofitaran per encarir un suport que vincularan no només a la col·laboració dels republicans en els comptes estatals, sinó també en els de l’Ajuntament de Barcelona. Conclusió: si hi ha urnes a Catalunya no hi ha estabilitat per a ningú.
■