Les protestes a l’Iran s’agreugen i ja superen els 120 morts
▶ La policia ha detingut més de mil persones en 15 dies, segons Amnistia Internacional
Tareq, un iranià corpulent d’uns trenta anys, diu que si no fos fora seria allà, als carrers, cada tarda, com desenes de milers arreu del país i diversos centenars a la seva ciutat, Ahvaz, al sud-oest de l’Iran. Però ara, aquests dies, Tareq és fora de l’Iran, a Turquia, i tot i que des d’aquest país no pot protestar com li agradaria, quan torni a casa ho farà. «La meva mare i la meva família estan protestant constantment ara, fins i tot a Ahvaz, on les protestes no havien tingut lloc fins fa poc. La meva germana va ser detinguda en les protestes del 2019 i segueix empresonada per això», es queixa Tareq.
Aquestes protestes, que van començar per una pujada dels preus del gas, van ser les més mortíferes en dècades. Segons investigacions independents, 1.500 persones van morir a causa de la violència policial en els tres mesos que van durar. «Tenim un dictador que mata innocents, que converteix el nostre país en un país perillós, perquè la policia surt al carrer i mata a discreció. No estem segurs ni a les nostres pròpies cases. Protestem per la llibertat, per l’economia, perquè estem farts que un petit grup de mul·làs fanàtics copin el poder. Volem canviar el règim sencer».
A l’Iran, tanmateix, la resposta –i resistència– del Govern s’agreuja. En una mica més de dues setmanes de protestes, prop de 130 persones han mort, segons l’oenagé iraniana a l’estranger Iran Human Rights. La xifra del Govern es va estancar, fa una setmana, en 41 morts. Hi ha, a més, milers de ferits, i prop de 1.000 persones han sigut detingudes per la policia.
Les xifres, no obstant, augmentaran: ahir a la matinada, els estudiants de la Universitat de Sharif, la millor del país, van ser assetjats al campus universitari per les forces Basij, grup paramilitar encarregat de reprimir les manifestacions. Desenes d’estudiants van ser detinguts i reprimits violentament, i centenars han sigut tancats amb candau als dormitoris de la universitat, que ha suspès les classes fins a nou avís. «Veure des de fora tot el que està passant és molt trist. Els que som a l’exterior fem el que podem, però no podem contactar amb les nostres famílies dins de l’Iran per les restriccions d’internet... No sabem què passa allà. És molt trist veure el que està passant. Per això hem d’acabar amb aquesta dictadura. Que els iranians siguin lliures», clama Naz, ciutadana iraniana resident a Istanbul. Naz va abandonar el seu país per la raó que ho va desembocar tot: el motiu pel qual va arrencar aquesta onada de protestes, fa dues setmanes. «A les dones iranianes se’ns maltracta en nom de la religió, i no se’ns permet tenir una vida normal i lliure. Es fiquen en les nostres vides privades; ens obliguen a tapar-nos. «L’Iran s’ha convertit en una presó i per això protestem» Tot va començar el 13 de setembre. Mahsa Amini, de 22 anys, caminava per Teheran quan la Policia de la Moral la va detenir per portar el vel de forma «incorrecta». A la comissaria, Amini va rebre una pallissa i va morir al cap de tres dies. La seva autòpsia no ha sigut feta pública ni compartida amb la família.
■
«A les dones iranianes se’ns maltracta en nom de la religió. No ens permeten una vida normal», diu Naz