La terra cremada de Bolsonaro
Contra el que vaticinaven totes les enquestes des de fa setmanes, l’elecció presidencial al Brasil es decidirà el 30 d’octubre vinent. Jair Bolsonaro ha demostrat que disposa d’un electorat fidel i mobilitzat, tot i que ha quedat sis milions de vots per sota de Lula da Silva, i a aquest li han faltat dos punts per aconseguir la presidència en la primera volta, cosa que no deixa de ser una decepció per a una massa d’electors activada com mai en suport del seu líder. No ha sigut només l’empenta de les esglésies evangèliques el que ha portat Bolsonaro a obtenir un resultat que ningú esperava, sinó que la transferència de sufragis cap a Lula de votants centristes que van recolzar l’actual president el 2018 ha sigut menor de l’esperada. El sector agroalimentari renuent a les mesures de conservació del medi natural s’ha mantingut majoritàriament al costat de l’excapità i el conservadorisme no ha canviat d’opinió. A la qual cosa cal afegir la capacitat de l’entorn de Bolsonaro per intoxicar el debat a través de les xarxes socials.
Cap enquesta va detectar la dimensió de la bossa de vots fidels de què disposa Bolsonaro, que dissabte apareixia en els sondejos 10 punts per sota de Lula. Sembla que el fet que els enquestadors no tinguessin un cens actualitzat, posterior al del 2010, va desviar tots els seus càlculs. Però més enllà d’aquests problemes tècnics, es va imposar la inesperada realitat d’una societat encara més profundament fracturada del que històricament ho ha estat, una part de la qual veu en l’eventual victòria de Lula els mateixos riscos que els partidaris d’aquest veuen en el triomf de Bolsonaro. No hi ha al mapa electoral sorgit de l’escrutini de la matinada de dilluns un sol element que permeti esperar la campanya de la segona volta en un ambient menys crispat del que ha caracteritzat el de la primera. És el panorama que deixen rere seu tots els populismes autoritaris –ponts trencats, trinxeres emmetzinades– i que tan difícil és de revertir fins i tot després d’una derrota electoral, com ja s’ha pogut veure als EUA.
En teoria, Lula en pot tenir prou amb atraure només una part dels votants de Simone Tebet i de Ciro Gomes –tercera i quart classificats diumenge– per vèncer Bolsonaro. Però és més que previsible que aquest posi a disposició de la seva campanya tots els recursos de l’Estat per contrarestar el seu adversari. La impressió que el candidat de l’esquerra pot atraure amb certa facilitat els votants de Tebet i Gomes la compensa el president amb els eslògans de la por a què recorre amb freqüència i que poden activar en el seu favor votants conservadors que en aquesta primera volta es van quedar a casa. I s’ha de veure fins a quin punt els dubtes sembrats per Bolsonaro sobre la transparència del sistema electoral contribueixen a la mobilització.
El que és impensable és que la campanya de la segona volta se cenyeixi a la discussió de programes. Ni els portaveus de l’extrema dreta renunciaran a escalfar els ànims i a amenaçar amb l’apocalipsi si guanya Lula ni aquest podrà canviar el to de la confrontació, necessitat com està d’advertir dels perills d’una victòria de Bolsonaro vista la seva capacitat de resistència a les urnes. Si durant la primera volta no hi va haver manera que la campanya sortís dels insults, les invectives i la barroeria, en aquesta recta final de quatre setmanes sembla del tot impossible que canviï el to, de tal naturalesa és la fractura política al Brasil.
■
Cap enquesta va detectar la dimensió de la bossa de vots fidels a l’actual president, en un panorama de polarització herència del populisme reaccionari
L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen postures personals.