La biotecnologia marina i la sensòrica, entre els sectors amb més creixement

Des de l’any 1950, la població mundial s’ha vist multiplicada per tres, i ha passat de 2.500 a més de 7.700 milions d’habitants en l’actualitat i amb perspectiva de superar els 10.900 milions abans de finals d’aquest segle. Aquesta tendència apunta clarament a un increment de la demanda de recursos per cobrir les necessitats de l’espècie humana, tant quantitativament com, sobretot, respecte a la seva sostenibilitat en la manera en què aquests es generen i gestionen.

Aquesta necessitat de trobar nous recursos unida a un creixent coneixement sobre l’entorn marí ha fet considerar-lo un ecosistema sobre el qual aprofundir per les oportunitats que ens ofereix. Hi ha moltes regions del planeta on els recursos marins són fonamentals per a la subsistència de les poblacions que hi habiten, convertint-se en la seva principal font d’aliment i d’ingressos. Van ser precisament aquest tipus de països denominats Petits Estats Illencs en Desenvolupament o SIDS (de les seves sigles en anglès, Small Island Developing States) els que van encunyar el terme blue economy o economia blava a partir del ja conegut green economy o economia verda. Aquest terme va ser oficialment establert per les Nacions Unides a la seva agenda estratègica 2012-2016, establint les bases per donar als mars i oceans el protagonisme que els correspon.

L’economia blava estableix els recursos marins com a fonamentals per al desenvolupament humà amb la sostenibilitat com a pedra angular de la seva producció i/o utilització. Són molts els sectors i subsectors econòmics

La xarxa BlueNetCat inclou a Catalunya més de 60 grups d’investigació

que tenen com a element comú el medi marí i la Unió Europea els ha catalogat en dos grans blocs segons la seva maduresa: els establerts i els emergents. Entre els primers ens trobem els recursos vius marins, recursos no vius marins, energia renovable marina, activitats portuàries, construcció i reparació d’embarcacions, transport marítim i turisme costaner; dins dels sectors emergents, tenim àrees com l’energia oceànica, la biotecnologia i la bioeconomia blava, la dessalinització, defensa, seguretat i vigilància marítima, investigació i educació, i infraestructures (cables submarins, robòtica, etcètera). Tots aquests sectors es troben en diferents fases de desenvolupament, però són els emergents com la biotecnologia

Segons les últimes dades disponibles amb data 2019, només els sectors establerts de l’economia blava dinamitzen un volum de negoci de 667.200 milions d’euros, amb un valor afegit brut de 183.900 milions i dona ocupació a més de 4,45 milions de persones a tota la Unió Europea. Aquestes dades han anat creixent els últims anys i s’espera que aquesta tendència continuï, almenys, fins al 2030.

Aquest paper rellevant que han adoptat els mars i oceans del planeta ha propiciat que a nivell internacional s’hagin adoptat iniciatives i estratègies de cooperació i innovació interregionals/interestatals com l’Estratègia Atlàntica, la WestMED initiative, Bluemed o InterregMED, entre d’altres. De la mateixa manera, alguns estats i regions han implantat estratègies per abordar aquests reptes d’una manera econòmicament competitiva, alhora que sostenible. Un dels exponents més destacats ha sigut el cas de Catalunya, on el Govern de la Generalitat va implantar el 2018 l’Estratègia Marítima de Catalunya (EMC), una estratègia de govern transversal i pionera a nivell estatal, amb pocs precedents a nivell europeu. Aquesta estratègia pretén, des d’una perspectiva transversal i inclusiva, harmonitzar els diversos sectors socials i econòmics estretament relacionats amb el mar per disfrutar de tot el que el medi marí pot oferir en els vessants social, econòmic i ambiental.

Dins d’aquest ecosistema, la Xarxa Marítima d’R+D+I de Catalunya (BlueNetCat), entitat que aglutina més de 60 grups d’investigació de set universitats i centres d’investigació catalans, constitueix l’instrument d’innovació i transferència de l’EMC. El seu principal objectiu és la transferència de coneixement dels grups d’investigació a la societat. L’adopció d’aquest coneixement pels diversos agents socioeconòmics es considera un pas estratègic per avançar en l’òptim aprofitament dels recursos marins per a la millora de la vida de la ciutadania.

Tot aquest panorama fa preveure que l’economia blava té per davant un llarg i prometedor futur on la innovació i la gestió sostenible seran les peces clau per a un millor aprofitament dels recursos marins, preservant i incrementant el capital natural dels nostres mars i oceans.

■

Pablo Bou és ‘business development manager’ de la Xarxa Marítima d’R+D+I de Catalunya (BlueNetCat).