El ‘boig’ entrevistador pausat
Jesús Quintero
La Trinca: «No passa res, no passa res...». ¡I així va el país!
Davant fets constatats –només cal consultar les hemeroteques– em pregunto on queda l’ètica i el que a efectes pràctics és encara més important: la credibilitat. Com a valor institucionalitzat, el desvergonyiment està servit, perquè en l’ecosistema polític els codis ètics són només paper mullat.
■
‘El loco de la colina’ era un mestre de l’entrevista. Dominava els silencis com pocs i es va forjar un estil propi que li va valer el reconeixement del públic –va encadenar èxits en ràdio i televisió, com el que li va donar el sobrenom– i diversos premis, inclosos dos Ondas. Va morir ahir als 82 anys.
d’una hora de durada en 13 nits a Antonio Gala; La boca del lobo,
ja a Antena 3 (1992-1993), cadena en la qual presentaria Cuerda de presos –espai en què es va inspirar Jordi Évole per al seu Lo de Évole carcerari–, en el qual escoltava personatges marginals que mai havien tingut cabuda a la televisió: els donava tot el temps del món per explicar-se. Després vindrien El vagamundo
(1999-2002, Canal Sur 2, Canal Sur i Telemadrid) i Ratones coloraos
(2002-2004, a Canal Sur).
En el seu currículum figuren, així mateix, facetes desconegudes per al gran públic, com que va ser productor de la cantant Soledad Bravo i del guitarrista Paco de Lucía. Com a escriptor, va ser autor dels llibres Trece noches (1999), juntament amb Antonio Gala; Cuerda de Presos (1997), i Jesús Quintero: entrevista (2007). Així mateix, ha sigut creador i director general de Radio América, de la productora Babilonia, així com d’altres productores de ràdio i televisió..
Molts han sigut els premis que ha rebut al llarg de la seva carrera, entre els quals es troba un premi Ondas el 2001 al programa més innovador per El vagamundo, que li havia valgut també una Antena d’Or el 2003. Anys abans, el 1990 havia rebut el premi Rei d’Espanya de Periodisme i un premi Ondas Internacional.
El 2020, als seus 80 anys, va decidir que, molt a pesar seu, ja era hora de retirar-se de la televisió i es va bolcar en el projecte de la Fundació Quintero, ubicada a San Juan del Puerto, el poble que el va veure néixer. Al centre li va cedir les més de 10.000 hores de televisió que conservava, els seus premis, la seva biblioteca personal (amb llibres, la majoria, firmats pels seus autors) i fins i tot el mobiliari d’alguns dels seus programes. El millor llegat que podria deixar.
■