Tan a prop, i alhora, tan lluny

L’octubre és un mes discret, arriba i se’n va sense cridar l’atenció. És un mes en què ja t’has acostumat de nou a la rutina diària i estàs tranquil perquè el Nadal és encara lluny. El més destacable del mes d’octubre és que comença a tornar l’olor a mandarina per tot arreu.

Però alhora, l’octubre és un mes complicat: un dia pots anar vestit amb tirants i estar tan a gust, i al següent et cauen els guants i la bufanda mentre corres cap al tren, que seguirà amb l’aire condicionat posat al màxim, i tens dubtes sobre si dormir amb mitjons o sense. Tant de bo aquestes fossin les preocupacions de tots els mortals.

L’altra nit, a l’arribar a casa, em vaig trobar amb una persona que estava dormint al portal. No vaig saber reaccionar, mai he sabut fer-ho. Em vaig limitar a entrar a casa i em vaig posar a investigar sobre el tema: aquest any, el Govern va aprovar el Marc d’acció per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya 2022-2025. ¿Serà suficient? Mai ho és, però hi haurem de confiar, ¿no? I alhora, com a ciutadans, també podem intentar posar el nostre gra personal de sorra per fer front al sensellarisme.

Aquella nit, doncs, la persona del portal i jo vam dormir tan a prop, i alhora tan lluny...

■

Les seves llargues pauses, entre incòmodes i solemnes, envoltat ell, i el seu entrevistat, en el fum del seu cigarret, una imatge que es repetia en cada entrega d’El loco de la colina, van marcar un estil molt particular i el van fer llegendari. L’afecció respiratòria que el va portar a una mort plàcida ahir, mentre dormia, als seus 82 anys, a la residència en la qual estava ingressat, no aconseguirà apagar una figura que va revolucionar la ràdio i la tele entre finals del segle XX i principis del XXI. Perquè la seva ha sigut una llarga i fructífera carrera professional desenvolupada entre els dos mitjans.

Nascut a San Juan del Puerto (Huelva), el periodista va començar la seva carrera a la ràdio de Huelva. La creació del Centre Emissor del Sud de RNE el va portar a presentarse a una oposició i va obtenir una plaça. Un dels seus primers programes Estudio 15-18, que va presentar juntament amb Marisol Valle, va arribar a gran èxit i es va erigir en el programa estrella dins de la normalització de la programació de la ràdio pública, que deixava enrere el franquisme per iniciar un nou període.

Però la seva petita revolució del mitjà la va liderar amb els programa El hombre de la roulotte i El loco de la colina, espai aquest que va emetre RNE entre 1980 i 1982 i la cadena SER fins al 1986. Un èxit que va traspassar les fronteres (va ser reemès a l’Argentina i l’Uruguai) i que, posteriorment faria el salt, amb el mateix títol, el 2006, a TVE, mitjà a què havia arribat de la mà de Pilar Miró. Després de 23 programes, aquell estiu es van emetre resums a La noche del loco i després vindria La noche de Quintero, on explotava

Es va retirar amb 80 anys i va cedir més de 10.000 hores de televisió a una fundació al seu poble natal a Huelva

de nou l’entrevista profundament intimista que el caracteritzava. Aquests programes els van seguir altres espais en els quals l’estil boig s’havia convertit ja en imatge de marca. Gairebé un gènere.

Abans, també a la televisió, s’havia posat al capdavant de programes com Trece noches a Canal Sur (19911992) en el qual realitzava 13 entrevistes