La covid va empitjorar la salut mental de les cuidadores
La càrrega mental en les dones a Espanya Les dones que atenen altres persones tenen el 8,5% més de possibilitats d’estar «tristes o deprimides» que la població general; els homes d’aquest col·lectiu, el 5% més.
La pandèmia de covid-19 ha deixat rere seu més diferències entre homes i dones en determinats àmbits de la salut. Per exemple, tot i que el deteriorament de la salut mental de la població ha sigut general en aquests últims dos anys i mig, ha empitjorat més la de les persones cuidadores, una cosa que impacta directament en el col·lectiu femení si es té en compte que el 70% dels qui cuiden altres persones són dones.
A més, també hi ha hagut diferències de gènere en les intencions i l’acceptació de la vacunació de la covid-19: els homes sobreestimen més que les dones la seva predisposició a vacunar-se. I, finalment, elles han fet més ús que ells de les visites telemàtiques als centres d’atenció primària (CAP); això és, aquest canvi del presencial al virtual ha tingut un impacte més gran en dones que en homes.
Són les tres idees que recull l’últim informe de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB), titulat La dimensió de gènere durant la pandèmia i compost per tres articles. «Aquestes conclusions aporten dades i evidències rellevants a l’hora de dissenyar polítiques públiques que, a curt i mitjà termini, ens ajudin a recuperar els nivells de salut, tant física com mental, que teníem abans de la pandèmia, especialment en el cas de les dones», assenyala Judit Vall, investigadora de l’IEB i professora del departament d’Economia de la Universitat de Barcelona (UB).
Diverses persones al seu càrrec
Comparades amb la població general, les dones cuidadores tenen el 8,5% més de possibilitats d’estar «tristes o deprimides». En el cas dels homes cuidadors, és el 5% més. És a dir, tot i que les persones cuidadores informals, dels dos sexes, tenen més problemes de salut mental que la població general, aquesta diferència és encara més gran en el cas del col·lectiu femení.
El recull l’article Evidència dels efectes del SARS-CoV-2 sobre la salut mental de les persones cuidadores a Europa, un dels que componen el recent informe de l’IEB. Els resultats marquen una gran diferència de gènere si es té en compte que set de cada 10 cuidadors són dones.
«Quan comparem símptomes com la tristesa, depressió, ansietat o nervis, veiem que en general les persones cuidadores tenen més possibilitat de patir-los. I quan comparem dones cuidadores amb homes cuidadors veiem que a elles els afecta més», assenyala Juan Oliva, un dels tres autors d’aquest article, juntament amb Luz María Peña i Beatriz Rodríguez. Segons Oliva, això té a veure que sovint les dones no cuiden només d’una persona, sinó d’algunes (per exemple, una persona gran i un fill), per la qual cosa «els efectes de cuidar poden ser més intensos en dones».
Els autors de l’article van obtenir aquestes conclusions després de l’anàlisi de dades de l’Enquesta de salut, envelliment i jubilació a Europa (Share), realitzada a 52.310 europeus de 50 anys o més. El 3,3% d’aquests eren persones cuidadores. I van veure una altra diferència: que els efectes són encara més grans al sud i est d’Europa. «L’explicació podria ser que els països del sud d’Europa, com Espanya i Itàlia, es van veure més assolats per la covid – explica Oliva–. I a l’est del continent, els sistemes de cures professionals són pràcticament inexistents, molt febles».
Els investigadors creuen, amb
Aquest estudi recull que, mentre que el 87% dels homes tenen intenció de vacunar-se, menys dones, el 83%, mostren aquesta mateixa disposició. Tanmateix, observant l’índex real de vacunació, la proporció d’homes i dones que s’han vacunat en el període dels 30 dies següents és del 73% en els dos grups. Això és, es vacunen igual malgrat que no declaren les mateixes intencions.
¿Això per què passa? «Ells són menys honestos o menteixen més. El que aquestes dades demostren no és tant una diferència en la vacunació com una desigualtat d’actituds», valora Campos. Una altra explicació, segons ell, és que ells sentin més «mandra» a l’hora de vacunar-se, mentre que, entre les dones, aquelles que no volen vacunar-se realment tenen «opinions molt fortes» respecte a això i per això compleixen la seva paraula.
Accés als CAPs
El tercer text de l’informe de l’IEB analitza si hi ha hagut un biaix de gènere en la variació de diagnòstics atesos entre el 2019 i el 2020 en els centres de salut. «Hem vist que, amb la covid-19, la gent es relaciona de manera diferent: truca més al CAP, envia més e-consultes...», explica per la seva banda Francesc López Seguí, autor, juntament amb Laura Ricou Ríos, de Perspectiva de gènere en l’anàlisi de la variació de la freqüència de visites en l’atenció primària abans i durant la pandèmia de covid-19. En aquest cas, tant homes com dones han anat menys al CAP, però la diferència segons el gènere, a priori, no és significativa.
■
Els efectes són més palpables en països del sud d’Europa, com Espanya i Itàlia, i de l’est
transmissió del virus i encara hi ha conseqüències greus i això ens ha de preocupar. Encara estem veient defuncions en números que no són acceptables. Això és el que ens hauria de marcar per continuar mantenint mesures per protegir els més vulnerables. La pandèmia acabarà quan l’OMS ho digui.
— ¿I creu que queda molt?
— Aquesta tardor ens donarà la pedra de toc. A l’hemisferi sud els virus respiratoris tradicionals d’hivern han començat a tornar, no amb una gravetat extrema però sí amb una freqüència que no havíem vist en aquestes dues últimes temporades. És possible que si sobrepassem la tardor-hivern amb aquesta freqüència més gran de virus respiratoris, tot i que no amb més gravetat, podrem dir si la covid és aquí per quedar-se com qualsevol altre virus o passa a ser una malaltia que tingui difusió en determinats moments de l’any. Cal esperar com va la tardor.
— Sent així, ¿quina és la seva posició sobre retirar les mascaretes del transport públic?
— La transmissió s’ha reduït de manera important i les mesures haurien d’anar relaxant-se. L’objectiu ara són els vulnerables: l’ús en el transport d’una mascareta per a qui la necessiti seria suficient i podríem començar a considerarho ja recomanació. Perquè si mantenim mesures excessives avui, quan siguin necessàries ens podem trobar amb un rebuig social perquè han quedat desacreditades. L’any passat per Nadal va passar al reintroduir l’obligatorietat de mascareta en exteriors. Vam dir que ens semblava una mesura de cara a la galeria i només podia servir per al descrèdit. L’important és que qui ha d’estar protegit ho estigui. Però sí que cal mantenir-les en centres sanitaris, residències o en concentracions de persones vulnerables.
— ¿Per on arribarà la pròxima pandèmia?
— El nostre problema principal, i continuem sense adonar-nos-en, és el canvi climàtic i el que l’espècie humana està fent a la resta. Ara veiem moltes zoonosis que abans no vèiem, molts vectors que no vèiem (com el mosquit tigre) i que fan que ara tinguem chikungunya o dengue que abans no teníem. Hi ha algunes malalties que hem eliminat i que poden reaparèixer i ens preocupa moltíssim, com les deteccions de pòlio per virus vacunal als EUA i aigües residuals a Londres. Tot aquest tipus de qüestions les anem veient amb més freqüència i la globalització fa que, en dies o setmanes, qualsevol amenaça pot estar d’un punt del planeta a l’oposat. Hem d’estar preparats per a una bona identificació d’aquests problemes.
— Aquest estiu s’està registrant un excés de mortalitat per totes les causes. ¿És el peatge per l’aturada sanitària en la pandèmia?
— Hi ha hagut una conjunció de situacions, cap de favorable. D’una banda, una certa demora en diagnòstics que algun paper deu estar jugant. És també el canvi climàtic, amb dies repetits de més temperatura. I hi ha la covid. Si cal posarlos en ordre, jo diria covid, temperatura i problemes diagnòstics o assistencials.
■