Menys visites a l’ambulatori tant d’elles com d’ells
tot, que aquests resultats són només la punta de l’iceberg, perquè l’enquesta no va preguntar per les cures a convivents. «Creiem que en persones convivents els efectes serien encara més forts», apunta Oliva, qui crida a prendre consciència d’aquesta realitat, ja que, si «col·lapsen» les persones cuidadores i passen a necessitar elles les cures, el problema es multiplica per dos.
Diferències en la vacunació
Els investigadors també van prestar atenció a una dada: durant la pandèmia hi va haver molts articles científics, basats en intencions autodeclarades, que parlaven sobre la intenció de la població de vacunar-se. Les dones, en principi, mostraven una menor predisposició que ells. No se sabia per què. «El que hem vist és que, tot i que els homes diguin més que es volen vacunar, a l’hora de la veritat no hi
Tot i que les dades «no poden demostrar que hi hagi un biaix de gènere» en l’accés als CAP, sí que suggereixen que la disrupció en l’activitat sanitària causada per la covid-19 no ha afectat de manera idèntica els dos gèneres: les dones han tendit més a les visites telemàtiques que ells. «Amb la covid, la gent ha accedit menys al CAP. Els homes hi han anat el 10% menys; les dones, el 9% menys. Però no és una diferència significativa –va assenyalar Francesc López Seguí–. No podem dir que les dones hagin anat menys al CAP, és necessari afinar més. Fan falta més estudis».
La secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, va mirar d’explicar el perquè d’aquest augment de les visites telemàtiques, sobretot en el col·lectiu femení. «Elles segueixen sent el referent cuidador. Sol ser la via d’entrada en el sistema sanitari. Consulten més», va dir, i va recordar que, tot i que tenen més esperança de vida, també tenen «pitjor qualitat de vida» i «més dolor crònic». El «gran repte» és «veure quin encaix poden tenir totes les maneres de consultar». A més, tot i que les dones no han anat menys al CAP que els homes, sí que han consultat més per salut mental i factors psicosocials.
■ ha cap diferència, és a dir, no es vacunaran més que les dones», explica Pol Campos, l’autor de l’article de l’IEB Diferències de gènere en les intencions i l’acceptació de la vacunació.